Addiccions

Hi ha un seguit de persones que des del Lluçanès, amb l’intenció de canviar les seves vides i viatjar per tot arreu, es reuneixen periòdicament per fer una cosa, que malgrat sigui sana, hi ha molta gent que no comparteix ni entén.

Dit així podria semblar quelcom dolent, però no ho és. Cert que crea certa addicció. I que hi ha vegades que quan comences ja no pots parar. I no saps com, però quan te n’adones ja són les tantes de la matinada i saps que el despertador sonarà aviat. Però amb l’únic que pots pensar és en dormir una estona, anar a treballar, plegar aviat i poder ser lliure per tornar a fer-ho. Val, explicat així potser no queda gaire bé.

Ho torno a provar: fer-ho et produeix  la sensació aquella que hi ets però no hi ets. Que no has marxat del teu espai, però alhora estàs molt i molt lluny. Segons quin et toqui pot fer-te por, a vegades et fa riure, tot i que és més habitual acabar plorant (o potser és que jo sóc molt fava i ploro per tot). I segons com et posa la pell de gallina i sents fred, o calor, o pànic o la tranquil·litat més absoluta. A vegades t’avorreixes i ho deixes, però de seguida en busques un altre. I l’altre no sol ser mai avorrit, perquè després d’una decepció busques allò segur. Aquell que ja saps que et dóna bons resultats.

I d’aquests que et donen bons resultats, sempre n’hi ha un amb qui t’hi portes més bé. I amb ell repeteixes. Jo sóc repetidora, i a vegades em pregunto perquè, amb la quantitat que n’hi ha per descobrir!

Una altra mania que tinc ( i sé que no sóc l’única) és que n’hi ha alguns que els vull per mi i els vull nous. D’altres no em fa res compartir-los. Al contrari, fa uns mesos vaig descobrir el plaer de compartir. I sé que aviat ho tornaré a fer, i no sabeu les ganes que en tinc.

Al principi costa. No coneixes a la gent, sou molt diferents i es veu. Però al cap hi ha la fi, si sou allà és perquè teniu una cosa en comú, i és que us apassiona llegir. A mi em van convidar al club de lectura de les biblioteques del Lluçanès a finals d’any passat. I em va encantar. No parlaré de com s’escarrassen des del servei de biblioteques per muntar-lo. Però veure tota aquella gent compartint el plaer d’una lectura és molt bonic. Sentir-los parlar del llibre. Veient com segons qui el llegeixi un llibre es pot viure de mil maneres diferents. Aquesta és la màgia dels llibres i el seu regal no és altre que fer-nos més lliures.