22.07.2015 - 09:27
|
Actualització: 22.07.2015 - 11:41
Què són les comarques segons l’ Informe “Roca”? És comarca el Lluçanès?
En data de gener de l’any 2001, una comissió d’experts entregarem, a govern i Parlament de Catalunya, l'” Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya”. En aquell Informe (mal anomenat Roca) explicàvem 5 criteris favorables als reconeixements “administratius” de territoris que, en la realitat quotidiana, social, econòmica i cultural, ja eren, de facto, “comarca”:
a) El paper de relligament territorial i d’encaix en una àrea de transicional regional
b) Reconèixer una unitat molt cohesionada socioeconòmicament
c) Respondre, afirmativament, a la demanda del territori realitzada el 1987 en la creació de les 41 comarques actuals
d) Reforçar un àmbit territorial amb voluntat d’impulsar-lo i donar-li el reconeixement polític coherent al físic (l’altiplà) i socioeconòmic
e) Reconèixer un àmbit territorial real i històric, que tampoc havia estat “reconegut” en la “divisió” comarcal del període 1936-39.
I, a més a més en les pàgines XVI i XVII de l’Annex de l’informe, es perfilaven un elements socioeconòmics, geogràfics i històriques, a tall de “justificació”.
El Lluçanès, acomplia –i acompleix- clarament els 4 darrers, i l’únic que no compleix del tot és el primer, ja que no és espai transicional entre espais regionals del país, tot i que si entre la diversitat territorial interna de la Catalunya Central, entre planes més urbanitzades i altiplans i zones muntanyenques pre-pirinenques. Però aquest no fou el motiu per ser proposat “sub-comarca”; com ja diferents membres explicàrem a partir d’aquell gener de 2001, fou un criteri “polític” i “preventiu” el que ho provocà: “Vic” no “permetria” que a més de no ser proposada “seu institucional” de la Catalunya Central, “perdés” també el Lluçanès.
La lluita pel reconeixement oficial i la reivindicació “El Lluçanès és comarca”
Considero que fou “positiu” el “no reconeixement polític” de l’Informe, perquè reactivà l’afirmació i l’empoderament del moviment Lluçanès-comarca. A una decisió partidista hi respongué una moviment social! Fou una de les experiències més boniques d’expressió del bé comú, de les viscudes durant l’any posterior de l’Informe, on vaig participar en més de 50 actes per tot Catalunya.
El procés pel reconeixement pot haver tingut els seus alts i baixos, no obstant ja mai ha baixat del graó i així en som a les portes.
El reconeixement administratiu d’una realitat
El Lluçanès, com el Moianès, i d’altres (Alta Segarra, Vall de Camprodon, Selva Marítima, Baix Llobregat Nord, Segre Mitjà, Baix Montseny…) tenien i tenen, els elements geogràfics i sòcio-econòmics que els configuren com a espais territorials de vida en comú. El reconeixement “administratiu” té unes conseqüències institucionals que, per tant, ho fan dependre d’unes decisions polítiques, com és el que s’esdevé ara al Lluçanès i fa mesos al Moianès. Però allò que ho sustenta, i ho farà, útil, viable, operatiu i factible és l’existència d’una comunitat social, ciutadana i cívica, que tingui la voluntat d’exercir el govern d’allò comú, els afers de la col·lectivitat que no només es governen des de l’administració, sinó també, i, sobretot, gràcies a les persones i moviments socials. Per tant, aquesta és la principal premissa, que enriqueix i reforça el que ja era fa 15 anys.
La comarca com a instrument de canvi
Per tant, el Lluçanès com a espai de representació política, és un instrument no una finalitat. Per tant pot permetre millor un espai de co-decisió i de co-governar allò comú, a la seva ciutadania. Per tant pot plantejar millor el debat de respondre als problemes, necessitats i, també els desitjos que sempre s’obliden, de les persones ciutadanes del Lluçanès. Pot el Lluçanès revaloritzar una activitat agrícola, ramadera a la manera “artesanal”, pròxima, sostenible (…), enlloc de la “integrada”/capitalista de la Plana? Sí, tindrà l’instrument, més proper per decidir-ho… Però seran les propostes, visions de la ciutadania i la seva representació qui ho decidirà. Per tant el model sòcio-econòmic hauria de ser una millor construcció comuna i col·lectiva, més propera i aterrada que, no pas sense la comarca administrativa.
Igualment el debat actual sobre consells comarcals, consorcis, i prestacions de serveis… Allò determinant, no és únicament la distribució de competències, serveis i recursos, que en bona part va lligat a l’esdevenidor nacional de Catalunya… Sinó sobretot a les grans orientacions macroeconòmiques: perquè, per posar un exemple, igualment no tindrem noves escoles de primària o CAPs, al Lluçanès “independent” o dins Osona, sinó canvien les prioritats dels governs català i espanyol de “rescatar” la banca especuladora, defraudadora, lladre i criminal, al diktat de la Troika.
El marc legal competencial, financer i econòmic, en que serà reconegut administrativament el Lluçanès, no serà suficientment per, des de la perspectiva pública, donar les respostes necessàries per un present i futur del béns comuns del territori i la ciutadania. Allò més important és que tota l’administració pública ha de fer un “reinici”, amb un nou programari i unes noves eines i xarxes; i sobretot ha d’acompanyar allò que les persones, les entitats, la ciutadania organitzada o no, ja fa i proposarà en el “govern” d’allò comú, el béns comuns del present i futur, i articular tant una nova economia, societat i ètica col·lectiva i cooperadora. Estem al bell mig d’un canvi d’època (procedida d’una època de canvis) i el Lluçanès reconegut “administrativament” ha de ser un instrument/complement, no objectiu en si mateix, del govern d’allò comú de les persones del Lluçanès. Heu demostrat que si es vol es pot, que no només us ho heu proposat, ho heu fet! El Lluçanès és comarca, ara pel bé comú!
