22.07.2015 - 09:27
|
Actualització: 22.07.2015 - 11:27
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 estructura la divisió territorial del país en municipis, vegueries i comarques. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals.
Passat
Al segle IX el Lluçanès es dividí en dos nuclis: un que depenia dels senyors de Lluçà i un altre al voltant de l’antic terme del castell d’Oristà. Al principi del s XI la demarcació d’Oristà es dividí en Tornamira i Olost.
L’any 1376 Ramon de Peguera, senyor de Tornamira i d’Olost, comprà la baronia de Lluçà, de manera que es van fusionar els dominis i gran part del Lluçanès depengué d’una mateixa autoritat.
La reina Maria concedí un privilegi l’any 1449 on reconeixia autonomia a la comarca i instaurava dos centres, Sant Feliu Sasserra i Perafita. Aquest privilegi durà fins el 1452.
La creació de la Sotsvegueria
La baronia del Lluçanès fou venuda el 5 de febrer de 1611 pel baró Francesc d’Agulló a la universitat del Lluçanès.. Llavors es creà la Sotsvegueria del Lluçanès amb centre administratiu a Sant Feliu Sasserra. Formaven la sotsvegueria divuit parròquies.
La sotsvegueria va desaparèixer després del Decret de Nova Planta del 1716 però la identitat del territori ha perdurat fins avui. Un exemple n’és la divisió administrativa del bisbat de Vic que sempre ha reconegut la singularitat lluçanesa.
Present
L’any 2001 es constitueix el Consorci del Lluçanès amb l’acord dels tretze ajuntaments: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
Els serveis que ofereix el Consorci es basen en serveis socials, formació, promoció econòmica, desenvolupament rural, turisme, cultura, joventut i esports. El Consorci no únicament és un ens prestador de serveis sinó que fomenta el desenvolupament econòmic local i té incidència en tots els àmbits i grups d’edat de tota la població del Lluçanès.
El Consorci és un ens local voluntari amb mancances jurídiques i econòmiques que dificulten la seva prestació de serveis. Amb la comarca es garantiria una estabilitat de treball sense suposar cap creació d’administració nova ja que el Consell substituiria el Consorci.
Futur
Avui el Parlament i el Govern de Catalunya ens donen la oportunitat de superar la història dels darrers tres-cents anys i aconseguir de nou un reconeixement comarcal. Una comarca que miri cap al futur amb l’objectiu de dinamitzar i millorar la prestació dels serveis que reben els ciutadans: desenvolupament econòmic,habitatge,ocupació,dinamització d’empreses i emprenedors, millora de camins i infraestructures, més recursos per a la gent necessitada…
El reconeixement permetrà tenir més capacitat de gestió, més seguretat en l’execució de projectes, més independència de gestió, el desplegament de competències de la Generalitat al territori i més estabilitat financera que permetrà invertir més en el territori. A més s’ha de tenir en compte que és més factible mancomunar serveis de 13 municipis que no d’altres realitats més extenses. Tot són eines per als ciutadans,
Amb la nova comarca no serà necessari canviar els hàbits i costums dels habitants. No es crearà cap hospital i es podrà anar a les mateixes escoles i instituts.
- El futur del Lluçanès, a les nostres mans (18.03.2015)
- La plataforma El Lluçanès és Comarca s’ofereix a ajudar perquè la consulta sigui un èxit (12.03.2015)
- El Lluçanès votarà si vol ser comarca el 26 de juliol (11.03.2015)
- No hi haurà consulta el 27 de setembre (05.03.2015)
- Unitat municipal a favor de la consulta per l’oficialitat del Lluçanès(23.01.2015)
