“Ens agrada que la gent s’oblidi que estem fent una proesa física. Ens centrem en la dramatúrgia, les emocions i sensacions”

Griselda Juncà, de Sant Feliu Sasserra, i Tomeu Amer, de Manacor, es dediquen a fer i ensenyar circ. Amb la seva companyia, Hotel iocandi, i juntament amb Joana Gomila, han donat a llum “Esquerdes”. Estrenat el maig passat a Reus, va guanyar el premi Zirkolika a Millor Espectacle de Circ del 2015. Entre actuació i actuació fan classes de circ a Santa Eulàlia de Puig-oriol. 

Quina és la vostre trajectòria?
(Tomeu) Jo havia fet força teatre, i també teatre de carrer amb la companyia Neorural a Mallorca. Fa 10 anys vaig venir a Barcelona per “titulitis”, perquè amb un títol en circ et pots guanyar molt bé la vida…(riu). Vaig cursar 3 anys a la Rogelio Rivel, on s’estudia tot el que fa referència al circ: malabars, acrobàcia, teatre, moviment, manipulació d’objectes… En acabar vam crear la companyia Trifaldó amb uns amics, i vam representar durant 2 anys “L’estrès”.
(Griselda) Després de 12 anys fent atletisme em plantejo cap on puc tirar, perquè físicament se m’esgotava. Estava estudiant Humanitats, i en deixar l’atletisme vaig començar a fer dansa. Fins que em vaig topar amb el circ, i vaig veure que allò era el que s’assemblava més al que necessitava. En acabar la universitat vaig entrar a la Rogelio Rivel, i després vaig fer una especialitat en trapezi a Londres, perquè si vols continuar estudiant circ has de sortir a fora. De fet aquí la titulació està reglada com a Grau Mitjà des de fa poc. Quan vaig tornar, vam fer la companyia i vam començar a crear Esquerdes.

Com comença a caminar Esquerdes?
En el nostre cas parteix del moviment físic bàsic. D’un encadenament de moviments en el nostre objecte: unes escales de ferro. A partir d’aquí es va generant un imaginari i una relació entre els personatges. En aquest cas som nosaltres dos i la música en directe, que té un paper molt important.
La història d’Esquerdes és la fragilitat de les relacions humanes i de com ens necessitem els uns als altres. De com ens busquem i ens destrobem contínuament. Les relacions humanes de “ara et vull, ara no et vull”. A tots els nivells, en l’amor, l’amistat, la feina…
La creació d’Esquerdes i de qualsevol espectacle de circ és molt llarga, i col·lectiva. Es pot comparar amb la dansa, o la música, que també volen un procés llarg. En el circ també hi ha el factor del risc. Es necessita molta repetició, fins que es veu el risc diferent. Per aconseguir-ho necessites molt de temps.

Com descriurieu el vostre estil?
Ens surt fer humor absurd, pallassades. Treballem amb una poètica absurda. Hem de vigilar quan diem pallasso, perquè en l’imaginari col·lectiu quan dius “pallasso” t’imagines una cara pintada de blanc i quan dius “circ” t’imagines una carpa, animals i una trapezista guapa… Però és molt més profund que això.
La part teatral i la música també són molt importants en el nostre espectacle. I també el joc! Hem inventat un idioma, el “bredo”, que no té significat i tothom té el seu. Tu pots tenir el teu “bredo”.

Què distingeix l’art del circ de les altres?
Diuen que el teatre és una mentida que diu una veritat. En circ és una veritat tot el temps. Tu no pots veure un actor en fragilitat, veuràs un actor que fa un personatge fràgil. En circ veus una persona en la seva màxima fragilitat, perquè s’exposa. Per tant transmet molt. Si em vens a veure a mi, jo he estat fent un personatge durant l’espectacle, però hi ha un moment, quan pujo allà dalt, que sóc la Griselda patint. Si caic me la fotré. El circ té aquest punt diferent. Jo he vist espectadors vibrant amb caigudes. El circ enganxa també per això.
De totes maneres, ens agrada que la gent s’oblidi que estem fent una proesa física. Ens centrem en la dramatúrgia, les emocions i sensacions. No busquem l’aplaudiment perquè sí. La floritura està al servei del que vols transmetre.

I a la pràctica, també comporta una manera de viure diferent?
El circ tradicional és molt familiar, i ara també. Està format sobretot per parelles… Has d’estar molt compenetrat. Es una vida difícil entre cometes, en el sentit que molts cops busques la feina lluny de casa, a l’estranger. Com que no parlem, podem anar a a qualsevol lloc. Això fa que els espectacles si funcionen tinguin una llarga vida i puguis fer-los durant 4 o 5 anys. Són més llargs de crear, i no paren d’evolucionar. Cada dia és nou.

Com ho feu per mantenir el físic i seguir evolucionant?
Requereix molta dedicació. Entrenem cada dia, i si no ho fem ens sentim malament per no haver-ho fet. Per anar bé bé, has de fer 4 hores al dia. Entrenem l’espectacle i altres coses, com noves tècniques. El que poses a l’espectacle no és tot el que saps fer, sinó el que et surt millor. I llavors hi ha feina d’oficina: has d’estar contínuament buscant bolos, cosa que implica moltes coses, com fer contractes, donar-te d’alta, actualitzar web, comunicació…

 Quin és el millor lloc per fer circ?
El circ comença a entrar als teatres, places, festes majors… Té cabuda a tot arreu. L’únic que necessitem és que sigui pla. Terres plans i d’alçada. En el nostre cas hem de muntar una estructura de 7 metres i a molts llocs no hi cap, però en general, el circ pot anar a teatres. No només en una carpa o per Nadal, o durant un cicle fet expressament pel circ. Això s’ha de superar. M’agradaria que d’aquí uns anys no calgués un cicle, sinó que fos normal. Ara comença a fer-se més visible.

 A més a més de la part creativa, també doneu classes… Què passa a Santa Eulàlia, on ja fa tres anys que fan circ?
Ens hem trobat un poble molt engrescat amb el circ i amb moltes ganes de fer coses. Diuen que el circ es l’activitat que té més gent de Santa Eulàlia!
Ens fa tocar de peus a terra treballar amb gent que s’agafa el circ d’una manera lúdica de passar una bona estona, de cuidar el cos, de repte personal…
Tenim més de 30 alumnes, des de 3 fins a més de 40 anys. Tothom pot fer circ… Els més físics poden fer acrobàcia, els més tranquils contorsions, els matemàtics malabars, i les persones més grosses i fortes poden fer de portó, que és aquell que subjecta i llança enlaire els acròbates.

Què aporta el circ als nens?
El circ per nens ensenya a compartir, a tenir cura dels altres, treballes la frustració, perquè no surt mai a la primera. Els malabars cauen 1000 vegades. Aprens a tenir paciència, disciplina, perseverança, a canalitzar el motoret que tenim les persones. Alliberes ansietat i tensions i fas un exercici físic molt complet. Què t’hem de dir? Estem enamorats del circ.

Seria possible viure només de les actuacions?
Ensenyar ens agrada… Viure només de bolos a Catalunya és difícil. No existeix estatut d’artista, i a nivell de drets laborals hi ha molt camí a fer. Això fa difícil la subsistència.
Tenim menys bolos a Catalunya que a fora. Aquí actuarem 4 vegades només.
Aquest any també anem al festival d’Avignon, un dels més importants d’Europa convidats per l’Institut Ramon Llull, que cada any hi porten un grup. També hem anat a Friburg a la fira d’Alemanya. Ens podeu veure el 5 de juny a Sant Vicenç de Castellet, o l’1 de juliol al Festus de Torelló.

Tu Tomeu, a més a més, has dirigit la part teatral de la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra, juntament amb la Montse Rodríguez… Vau fer el guió i vau dirigir. Hi tornaries?
(Tomeu) Va ser una mica bogeria. Juntament amb la Montse escrivíem els textos, i vam haver de córrer. Vam ser pragmàtics i ens vam repartir la feina amb la Montse. Ella va escriure i dirigir unes escenes i jo unes altres.
A mi m’agradaria tornar-ho a dirigir. Va ser una experiència maca. Aprenc coses, m’engresca perquè em treu la pols del teatre, que he anat aparcant a mesura que m’he involucrat en el circ. Crec que a la Fira de les Bruixes molaria que hi anessin passant directors, perquè cadascun té una visió, i així el poble no atura de créixer.