“Hi ha un excés de cereal i una manca alarmant de lleguminoses. Això no és bo per la terra”

En la teva tasca de recuperació de varietats de llavors locals, com les has pogut conèixer i recopilar?
A base de parlar amb gent i fer quilòmetres. Si comences a estirar el fil, de seguida vas trobant contactes i va sortint molt material. Entre els anys 2000 i 2002 vam fer els primers cursos a l’Escola Agrària encarats a conservació.

Perquè el conreu de varietats locals ha desaparegut o és, més aviat, minoritari?
Cada espècie, cada varietat, té les seves raons per haver-se deixat de cultivar. En desmuntar-se el món rural tradicional moltes varietats han deixat de tenir sentit. Pensem en les pomes, que es guardaven tot l’hivern a les golfes, el farratge que servia per l’animal de treball o les llegums d’autoconsum, poc adequades per sortir a la venda a un mercat globalitzat.

Entenem que fa unes quantes dècades, aquestes varietats eren les predominants. Perquè ara no?
Abans l’única manera de poder sembrar era guardar-se la grana i fer intercanvi amb el veïnat. Actualment la tendència és fer servir llavor selecta i ben neta, que no porti llavors d’herba barrejades.
Sobre les espècies de lleguminoses que s’han deixat de cultivar, ens fixem que es deu a un canvi del panorama agrícola i a la reducció del consum de llegums. A nivell humà, pels canvis alimentaris. A nivell de bestiar, perquè el concentrat es fa amb la omnipresent soja importada. Però no és només un tema de consum: cultivar lleguminoses és més complicat i el resultat més incert que fer cereal.

Si ens interessa cultivar especies locals, on ens podem dirigir?
Donar un cop d’ull pel veïnat segur que ens permetrà recuperar alguna llavor que algun avi encara continua fent, i ajudarem a conservar el patrimoni genètic. Sovint, quan l’avi que cultiva una determinada espècie o varietat es mor, aquella varietat desapareix amb ell. També hi ha les entitats al voltant de la Xarxa Catalana de Graners que recullen varietats i les conserven.

És possible viure del cultiu de llegums?
El consum de llegums ha disminuït molt els darrers anys, però si pensem en el mercat ecològic, veiem que hi ha molta més demanda que oferta.
Si volem treballar amb varietats locals, cal cercar una estratègia comercial que ens permeti un valor afegit, com el cas del cigronet d’Oristà, el de l’Anoia o el fesol de Castellfollit del Boix.
D’altra banda, en les llegums de consum humà, el mercat obliga que siguin impecables. Això també vol dir una inversió considerable en maquinària de neteja, que és difícil d’assumir per un pagès tot sol.

Creus que s’hauria de potenciar aquest cultiu?
Si mirem les estadístiques de conreu a Catalunya és evident que estan molt desequilibrades: hi ha un excés de cereal i una manca alarmant de lleguminoses. Això no és bo per a la terra. En aquest aspecte, seria molt bo potenciar el cultiu de lleguminoses.

De quina manera poden afavorir les lleguminoses en la salut de la terra?
Abans de la industrialització era imprescindible fer rotacions perquè el monoconreu de cereal era inviable. Però la industrialització va permetre el monoconreu d’ordi, a base d’adobs minerals i herbicides.
Normalment, en les nostres condicions climàtiques, o fem rotacions farratgeres, que estan bé, o hem d’anar a lleguminoses. A part de colza, que tampoc és un conreu fàcil, no tenim massa més possibilitats. Sempre hi ha alguns cultius d’estiu, però són més complicats.
Jo trobaria interessant que també es fes llegum de consum humà i que es potenciés el seu consum. Seria una bona cosa per a la salut de la terra i de les persones.

L’agricultura ecològica pot subsistir amb aquella que és “tractada genèticament”?
En el món hi ha hagut moltes civilitzacions que han desaparegut per problemes ambientals. Les lleis de la natura continuen sent implacables, també per a nosaltres. En tenim una mostra amb el canvi climàtic.
El model de produir net per als rics i brut per a la massa, no és gaire atractiu. Hauriem de buscar una producció al màxim de neta, productiva, rendible i sobretot, que millori la fertilitat de la terra en lloc d’empobrir-la. El repte és gran, però actualment hi ha eines per afrontar-lo. Es basen més en fer una gestió acurada que no pas en utilitzar molta tecnologia. La producció ecològica actual també ha d’evolucionar molt per poder donar resposta a aquest repte.