La por guarda la vinya?

Les corrues d’orugues damunt de camins polsegosos ens han esguerrat una mica les passejades d’aquesta tardor i hivern. Polseguera i processionària en temps normalment de gebre i fred podrien ser llegits com a senyals malastrucs. D’altres senyals que s’han vist són falta de bolets de tota mena i alguns fredolics molt a principis de temporada. També hi havia lluna plena la nit de Nadal, cosa que feia dècades que no passava. La primavera ha començat la florida al gener. Els óssos han sortit abans d’hora del cau. Hi ha hagut curioses alineacions d’astres. David Bowie, amb un ull de cada color, se n’ha anat cap als estels després de deixar un disc testamentari. En fi, anuncis, premonicions, rareses. I bé. Nosaltres anem fent més o menys com sempre: entomant les coses tal com vénen i mirant de millorar el que es pugui (salvant la vinya i la dignitat). De totes maneres, avui dia encara patim per notícies que no entenem, que semblen esotèriques: crisi bursària, refugiats sense refugi, guerra, desgovern, canvi climàtic, mosquits que escampen pestes, forats negres que xoquen. Segles enrere la gent s’espantava molt més, crec, perquè no hi havia la informació que hi ha ara. Les famoses pors de l’any mil, per exemple, que tothom es pensava que el món s’acabaria la nit de sant Silvestre i molts es tancaven a les esglésies buscant la protecció de Déu (més o menys eren els temps en què la baronia de Lluçà començava a tenir influència i que un descendent de la família, Ermengol, futur bisbe d’Urgell, constructor de ponts i sant, ja devia dur sotana. Per situar-nos). Però el perill de deixar-nos dominar per la por i fer alguna bestiesa sempre hi és. Aquest any, que es commemora el quart centenari, es podria aprofitar per fer memòria de la gran caça de bruixes al Lluçanès, que va començar el 1616. Llavors les supersticions portaven a denunciar unes dones, o bé massa sàvies o bé massa esquerpes, que per desgràcia acabaven a la forca. Per sort, les coses han canviat una mica. Però la capacitat dels humans per meravellar-nos i per espantar-nos resten intactes.