Temps de boscos

Confesso que m’agrada més menjar-me’ls que anar-los a buscar, però això no vol dir que de tant en tant no faci una escapadeta al bosc per veure si puc omplir la cistella. Sí, estic parlant de bolets. De moment, aquesta temporada hi he anat un parell o tres de vegades, sempre pel Lluçanès. Sort en tinc que vaig amb un bon guia… De bolets n’hem trobat, però no pas per omplir la cistella.
Jo no m’hi entenc massa, però potser encara és una mica d’hora, i cal que plogui un xic més. Però aquesta és la gràcia, no? Si sempre n’hi haguessin, trobar un rovelló o una llenega ja no faria la mateixa emoció.
L’últim dia que vaig anar al bosc no van ser els bolets el que em va sorprendre més. Tampoc va ser cap animal ni cap arbust o arbre. És que hi vaig trobar bosses de plàstic i llaunes de Coca-cola! Encara ara me’n faig creus que algú pugui abandonar-hi residus d’aquest tipus. De seguida em va venir al cap la problemàtica que viu la riera de Merlès especialment a l’estiu, l’allau de visitants que rep i que massa vegades tenen poca cura de deixar l’espai com han trobat.
Anar a buscar bolets s’ha convertit en una activitat en augment els últims anys. Només falta que per les notícies diguin que se n’han començat a trobar que els boscos es comencen a omplir. Si es fes amb respecte no hi hauria d’haver cap mena de problema. El que no pot ser és que els nostres boscos en paguin les conseqüències. Si ningú ho treu, les bosses de plàstic i les llaunes s’hi estaran temps.
I tampoc veig massa clar això del carnet de boletaire que s’ha intentat introduir en alguns indrets de Catalunya. Les regulacions i les prohibicions en general no m’entusiasmen, hauríem de ser capaços, entre tots, d’arribar a un equilibri.
Entenc, però, que en alguns casos potser és l’única alternativa possible.
El gran problema és que veiem els boscos com una cosa aliena. Com que no són nostres, podem fer-hi el que volem. Oi que no deixarem una llauna de Coca-cola o una bossa de plàstic al jardí de casa? Doncs no ho fem al bosc, tampoc. Més enllà de qui en són els propietaris directes, penso que els boscos són un gran patrimoni que ens pertany a tots. I per això els hem de preservar entre tots. Sembla estrany que a aquestes alçades encara haguem de repetir discursos com aquest, no?