Un altre 8 de març

Un any més arriba el dia 8 de març i un cop més sortirem als carrers dels nostres pobles i ciutats per fer més visible la nostra lluita diària, la lluita per una societat igualitària. Una realitat en què l’equitat de gènere no es quedi només amb paraules boniques sinó que sigui palpable.
El món en el què vivim, on l’explotació, la discriminació i l’opressió cap a les dones pel fet de ser dones continua sent el més habitual. I malgrat que cada cop siguem més les que ens unim per fer front a l’estat patriarcal que ens oprimeix i ens invisibilitza, aquest continua sent un enemic dur de combatre.
No cal anar gaire lluny, a vegades només cal sortir al carrer o engegar la televisió per veure fins on arriben els tentacles d’aquest sistema, a vegades força subtils. Estem parlant, per exemple, dels coneguts ‘micromasclismes’. Aquelles petites accions del dia a dia que en aparença poden resultar inofensives o per alguns fins i tot gracioses, però que no deixen de ser un retrat del patriarcat més ranci. Un ‘On vas vestida així?’, ‘I de veritat que no vols tenir fills?’, ‘T’has engreixat una miqueta, potser que et cuidis!’ o el típic ‘I el teu marit ha agafat la baixa de maternitat?’. Simples frases, dites fins i tot dolçament, però que en el fons amaguen el mateix, una idea de dona com a objecte i no com a subjecte de la seva vida. Un cop dites en veu alta, potser més d’un o d’una n’ha patit en la pròpia pell, oi?
El cas és que el patriarcat també té tentacles menys subtils com per exemple quan uns quants pensen que una dona és propietat d’un o de molts i ho plasmen en pancartes al mig de camps de futbol. Les dones no som propietat de ningú perquè només un objecte pot tenir propietari. I no, no va ser un comentari desafortunat. O quan per un qui sap què les dones cobrem menys que els homes per fer la mateixa feina i això, sense tenir en compte que continuem sent les principals responsables de les tasques de cura de la nostra família. Quan deixem de ser dones i passem a ser cossos bonics utilitzats per vendre ja entra en joc la pressió estètica.
I potser us semblaran petites coses, però després no us sorprengueu davant de casos d’assetjament verbal o sexual que moltes patim en algun moment de la vida, ja sigui a l’escola, al carrer, a la feina, o fins i tot, en les nostres relacions afectives. El resultat de tot això és que amb el que portem d’any, el dia 1 de març ja han mort 5 dones als Països Catalans per violència masclista.
La lluita contra el patriarcat continua sent totalment necessària en qualsevol lloc del territori i per aquest motiu va nèixer La Fetillera, col·lectiu feminista del Lluçanès. Per visibilitzar aquesta lluita, reflexionar sobre la nostra realitat i treballar per aconseguir posar punt i final a totes aquestes discriminacions. Des d’aquí us convidem a participar en totes les nostres activitats i fer així, mica en mica, el Lluçanès un territori més lliure.