Un paisatge, una comarca

Ben aviat, els habitants del Lluçanès decidiran a través d’un procés participatiu si volen que els 13 municipis que conformen aquest territori, esdevinguin comarca. Les raons a favor i en contra són diverses i variades i val la pena que aquesta la decisió històrica, es prengui des de la reflexió i però també des del cor. Un aspecte més a tenir en compte per a pensar-hi (amb cap i cor) és allò tan quotidià i que veuen cada dia els lluçanencs: el seu paisatge.

Quan hom arriba al Lluçanès, per qualsevol de les vies que hi penetren, es percep un canvi subtil en el paisatge que val la pena d’observar. El paisatge s’humanitza cada vegada més, fet que s’evidencia en forma de camps de conreus, clapes de bosc més o menys treballades, cases de pagès regularment disseminades, camins, fonts, avingudes arbrades, petits nuclis compactes, ponts, ramaderia, ermites, restes arqueològiques. Les persones que hi viuen i hi treballen, amb les seves activitats diàries, les seves festes, tradicions, llegendes, etc., generen unes emocions en aquest paisatge que no passen desapercebudes… En definitiva, el Lluçanès ofereix a tot aquell que hi passeja i hi viu, un paisatge amable, treballat, viscut, i que recorda en cada racó, la raó històrica d’aquesta comarca.

Així doncs, l’evolució del paisatge, (i en conseqüència l’evolució de la història i el tarannà) del Lluçanès, ens porta cap a un paisatge coherent, força uniforme i amb petits canvis graduals de S a N. Un paisatge únic i diferenciat dels territoris veïns fruit d’una història comuna, compartida i fins i tot patida. Aquesta singularitat i identitat del Lluçanès queda recollida en el Catàleg de paisatge de la Catalunya Central elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i en fase de revisió.

Malgrat la singularitat i autenticitat d’aquest paisatge, hi ha molts aspectes a millorar i treballar per assolir tots els reptes plantejats en el marc de la Carta del paisatge del Lluçanès: contaminació de fonts i rieres per purins, granges de grans dimensions amb poc valor afegit pel territoris, problemes associats a la planta gestora d’orgànics, insuficient gestió dels boscos, integració de nous elements en nuclis urbans, pèrdua de patrimoni, proliferació d’espècies invasores, pèrdua del sector agrari …

Les diverses polítiques i prioritats que s’apliquen a cadascuna de les comarques que encara conformen del Lluçanès no responen de forma coordinada i compacta a les necessitats del territori. Els municipis del Lluçanès, malgrat els esforços fets per part del Consorci del Lluçanès, no es poden fer sentir com a territori singular i diferenciat dels territoris veïns senzillament perquè no hi ha un ens que pugui actuar com a interlocutor vàlid davant administracions superiors.

I hi ha molta feina a fer! El paisatge és un bé comú que planteja reptes que tan sols s’assoliran amb un projecte també comú i coordinat. Ens calen eines i instruments per millorar la comunicació i coordinació d’entitats, ens locals, administracions públiques, empreses i, en definitiva, de la població del Lluçanès. Eines que ens facin d’altaveu de les necessitats del Lluçanès, dels reptes que es plantegen al territori, i instruments que ens articulin com el que realment és el Lluçanès: una comarca.

Està clar, però, que tota aquesta responsabilitat no pot recaure sobre una única figura legal; cal la implicació de tota la ciutadania per legitimar que aquesta eina és l’adequada i treballar per a fer del futur consell comarcal un instrument útil pel Lluçanès. Som-hi!