El passat dijous 17 de març, diversos alcaldes del Lluçanès van reunir-se amb tots els grups parlamentaris, – excepte Ciutadans, amb qui s’hi reuniran properament-. La trobada va servir per transmetre la posició dels 13 alcaldes envers el reconeixement comarcal. Sobre la Mesa del Parlament ja hi ha un dossier amb tota la informació necessària per tirar endavant la tramitació de la Nova Llei de Creació de la Comarca del Lluçanès. Però com diu Isaac Peraire, alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, els alcaldes “volien parlar directament amb els partits”.

En aquestes converses inicials, tots els partits van donar suport a l’oficialització de la comarca. Junts Pel Sí, PSC, Catalunya Sí Que Es Pot, la CUP, i fins i tot el PP, que s’havia mostrat contrari en altres ocasions.

Peraire explica que els 13 alcaldes han consensuat una posició on volen que tothom s’hi senti còmode. Assegura que es tirarà endavant la comarca dels 13, ja que és la voluntat de tots, però que volen estudiar tots els detalls i fer una comarca en la que tota la ciutadania s’hi senti partícip, cosa que pot alentir el procés. Entre d’altres coses, volen que el nou Consell Comarcal sigui liderat pel Consell d’Alcaldes, com a mesura de racionalització. Com diu Peraire, “no és qüestió d’història i sentiments (que també), si no d’assegurar una bona gestió dels serveis i un millor futur”.

Tal com apunta Peraire la nova Llei de Creació de la Comarca del Lluçanès no serà de lectura única. És a dir, no es presentarà una proposta de Llei per ser aprovada al Parlament, sinó que es crearà una comissió encarregada de treballar-hi i redactar-la, perquè posteriorment sigui portada al Parlament. Està previst que s’iniciï el procés el proper 12 d’abril, i com diu Peraire, es pot aconseguir la comarca en 2 mesos.

 

La plataforma El Lluçanès és Comarca reclama que es desencalli la situació

Eva Boixadé, portaveu de la plataforma, ha criticat el paper de Governació i s’ha mostrat desconfiada. Tal com diu, “no entenem el paper de Governació, que ha emplaçat a seguir un procediment (la consulta) i ara se’n desentén”. Era des d’aquesta conselleria que s’havia de fer una proposta de Llei per ser aprovada al Parlament, i com s’ha dit en diverses ocasions des de la plataforma, l’oficialització és una qüestió de voluntat política.

La plataforma ha enviat una carta als regidors de la comarca, on s’ofereix a ajudar en el que calgui “perquè els objectius establerts i aprovats segueixin endavant sense dilacions ni excuses”. Tal com hi diuen, demanaran una reunió amb Governació i novament amb tots els grups parlamentaris, com ja van fer fa uns anys.

En un document sobre l’historial del procés de creació comarcal, hi exposen algunes apreciacions, que segons diuen, han conduït a l’atzucac actual. Tal com hi expliquen, 13 dies després d’iniciar la campanya electoral es van incloure diverses regles, algunes de les quals contradiuen la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya, com el fet que els pobles on guanyi el No, no s’incloguin en la nova comarca.

Lluçanès i Moianès, models a seguir

“El Lluçanès i el Moianès milloren l’eficiència dels recursos públics”. Oriol Junqueras, vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, va assenyalar que les dues unitats comarcals són models que “no comporten cap despesa pública afegida, sinó que milloren els recursos públics” i les va qualificar de models a seguir en la nova república catalana.

Així ho va manifestar el passat 10 de març després e reunir-se amb Isaac Peraire, president del Consorci del Lluçanès, i Dionís Guiteras, president del Consell Comarcal del Moianès. En la conversa van parlar dels reptes de finançament i organització de serveis dels dos territoris.