El Lluçanès està a punt de vèncer la fractura digital que l’ha deixat a la cua de la connexió a Internet durant anys. Hi ha molts pobles on les grans operadores no hi ofereixen el seu servei. Es centren en millorar-lo a les zones més poblades; més rentables. El pastís és molt gran, i els menys de 8.000 habitants de la nostra comarca en són un tall molt petit.
Des de la lenta i pesada connexió sorollosa per cable, passant per la major velocitat gratuïta de guifi.net, fins als avantatges de l’ADSL, l’evolució de la xarxa guifi i l’arribada de la Fibra Òptica. Fa només 15 anys penjar un vídeo a youtube o descarregar pel·lícules d’Internet era a l’abast de ben pocs lluçanesos. Poques cases estaven connectades, i amb molts problemes, interrupcions i lentitud.
El Lluçanès ha viscut el camí cap a l’alta velocitat des de l’aïllament. L’única possibilitat d’algunes zones ha sigut fer créixer la xarxa oberta de guifi.net, o confiar en operadores d’abast local com Priona.

L’arribada de guifi.net
L’ADSL va començar a escampar-se, amb més o menys entrebancs, però no arreu. Va ser amb l’arribada del guifi.net, l’any 2007, quan es va solucionar l’accés a Internet dels pobles. La instal·lació i posada en marxa d’antenes va ser finançada pels ajuntaments, i va permetre l’arribada d’Internet a la majoria de les cases. Molts ajuntaments van aprofitar-ho per crear centres de connexió en biblioteques, centres cívics o, com en el cas de Sant Bartomeu i Lluçà, s’hi va desenvolupar un Telecentre.

Desplegament de guifi.net pel Lluçanès. Ocutbre del 2008 // Foto: Flickr Fotos SBG
Desplegament de guifi.net pel Lluçanès. Octubre del 2008 // Foto: Flickr Fotos SBG

 

Les cases tenien la possibilitat de connectar-se de manera gratuïta, pagant només la instal·lació d’una antena receptora. Llavors podien accedir a la xarxa introduint un usuari i contrasenya, i configurant el navegador d’Internet. Els ajuntaments on hi arribava ADSL eren els que abastien la xarxa amb Internet, és per això que et podies connectar a través del proxy d’Olost, Oristà, Gurb, Sant Feliu…
S’havia aconseguit universalitzar el servei d’Internet, però el manteniment de la xarxa es basava en el voluntariat. Quan s’espatllava un aparell, o simplement marxava la llum en un dels locals on hi havia les antenes, les cases receptores es veien afectades durant hores, o dies.
Els ajuntaments no podien assumir el manteniment. Com explica Lluís Bosoms, administratiu de l’ajuntament d’Alpens, “era complicat gestionar les avaries”. Guifi.net va ser l’única connexió d’Alpens durant anys, la instal·lació va ser pagada amb diners del municipi, però l’ajuntament no podia atendre i resoldre els problemes dels usuaris, que trucaven sovint quan no funcionava o hi havia connexió lenta.
A més a més, la velocitat no era garantida, depenia de la quantitat d’usuaris connectats i hi havia limitacions: no es podien descarregar pel·lícules ni arxius pesants. Algú s’havia d’ocupar del manteniment de la xarxa…

Priona com a solució de pagament
Priona va néixer el 2012 de la mà del perafitenc Pere Casas. Tal com explica, es dedicava a resoldre i arreglar problemes informàtics i de connexió al Lluçanès, i va veure que no podia resoldre’ls sense una millora de la xarxa d’Internet, concretament la de guifi.net.
A la web de guifi.net hi diu que “la infraestructura és un bé comú”, i que “ les persones interessades poden promoure i invertir en aquesta xarxa, tot garantint l’accés a Internet de qualitat a un preu just”. Això és precisament el que fa Priona al Lluçanès.
Tal com explica Casas, les instal·lacions inicials van ser pagades pels ajuntaments, però els equipaments s’han de renovar amb certa regularitat, i més si és vol garantir un bon servei o millorar-lo. Que les empreses millorin la xarxa no vol dir que se n’apropïin: si ets usuari de guifi.net, et pots continuar beneficiant de la xarxa de manera oberta i gratuïta.
Les empreses milloren les instal·lacions, tot creant un benefici pels usuaris, i a la vegada es beneficien de la xarxa existent, les antenes de la qual, en el cas del Lluçanès, sovint són en dependències municipals.
Segons els comptes de la fundació guifi.net, que es poden consultar a la seva pàgina web, des del 2012, Priona ha invertit uns 44.654 € en el manteniment de la xarxa al Lluçanès. Altres empreses, com Gurbtec o Gaufix, han mantingut les xarxes amb 536 i 4.730 €, respectivament.
L’única diferència que hi ha entre l’Internet gratuït de guifi.net i el de pagament és el seu origen. En el primer cas el presten els ajuntaments que disposen de bona connexió, com el d’Olost, i en el segon cas s’utilitza el que contracta l’empresa. En el cas de Priona, és fibra òptica vinguda de Barcelona, que es transporta per terra fins a Olost i Sant Bartomeu, i des d’allà a través de la xarxa wifi cap a tots els pobles.

Guifi.net, una xarxa col·laborativa
Guifi.net es descriu com una Xarxa de Telecomunicacions de Comuns Oberta, Lliure i Neutral. Amb aquestes característiques, és independent, no té restriccions, i és neutral respecte als continguts i la tecnologia. L’any 2008 es va crear la fundació privada, sense ànim de lucre i d’interès general, que promou el desenvolupament de la xarxa aplicant un model econòmic basat en la gestió dels béns comuns i l’economia col·laborativa.

Aquest mapa mostra com es connecten els nuclis de població del Lluçanès amb la xarxa de guifi.net, que també utilitza Priona. Veiem, per exemple, que l’Internet que arriba a Santa Maria de Merlès passa per Sant Feliu i fa parada en dos punts. També observem que Sant Bartomeu rep Internet de molts llocs de la Plana. És per aquest motiu que des de qualsevol poble del Lluçanès ens podem connectar mitjançant guifi.net amb pobles com Gurb. La qualitat de la connexió disminueix amb cada desviació des del seu origen.
Aquest mapa mostra com es connecten els nuclis de població del Lluçanès amb la xarxa de guifi.net, que també utilitza Priona. Veiem, per exemple, que l’Internet que arriba a Santa Maria de Merlès passa per Sant Feliu i fa parada en dos punts. També observem que Sant Bartomeu rep Internet de molts llocs de la Plana. És per aquest motiu que des de qualsevol poble del Lluçanès ens podem connectar mitjançant guifi.net amb pobles com Gurb. La qualitat de la connexió disminueix amb cada desviació des del seu origen.

 

Possibilitats d’Internet al Lluçanès
Hem trucat a tots els ajuntaments de la comarca per comprovar com s’accedeix a Internet als municipis. El servei d’ADSL a través de la connexió telefònica existeix a Oristà, Sant Feliu Sasserra, Prats, Olost, Sant Bartomeu, Perafita i Sant Boi. A la resta de pobles la connexió no hi arriba o es pot contractar, però és molt limitada.
Pel que hem anat recollint, el servei d’ADSL només es serveix correctament als pobles on hi ha centraleta de Telefònica, que són els que hem mencionat, i sol allargar entre 3 i 4 Km. És per això que algunes cases de la Torre, Sant Martí d’Albars o Sant Agustí gaudeixen del servei, gràcies a la proximitat amb Oristà, Perafita i Sant Boi, respectivament.
Tots els altres pobles només tenen l’opció de guifi.net, ja sigui de manera gratuïta o contractant els serveis de Priona. És el cas de la Torre d’Oristà, Santa Creu de Jutglar, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Alpens, l’Alou, Sobremunt, Merlès i Sant Martí d’Albars.
Pel que fa a les cases de pagès, a algunes hi ha arribat guifi.net, si les característiques del terreny ho permeten (cal que hi hagi visibilitat entre l’usuari i l’antena proveïdora). En el cas de les cases més aïllades, la majoria es poden connectar a través del satèl·lit, normalment Iberbanda.

La Fibra òptica, una realitat
Priona ja ha finalitzat la primera fase de desplegament de la Fibra Òptica a Olost, i ben aviat els interessats podran contractar el servei. Com explica Casas, l’ajuntament d’Olost va assumir els costos de portar la línia fins el Centre Cívic, i Priona l’ha desplegat pel nucli del poble, amb previsió d’ampliar el servei. El servei de Fibra és 30 vegades més ràpid que un ADSL convencional.
A Sant Bartomeu del Grau ja fa més temps que hi és present. Hi arriba des de l’Eix del Lluçanès per les Ferreres, i des de Gurb passant pel Roc Llarg a través de les estructures de la línia de telèfon. Aquesta està gestionada per l’empresa osonenca Goufone Telecom, que també ofereix Internet a través de guifi.net.

La fibra òptica arriba en dependències oficials d’alguns pobles, però la població només hi pot accedir a Sant Bartomeu del Grau i Olost

La variable telefonia mòbil
El 3G arriba a la majoria de nuclis poblats de la comarca, i el 4G comença a treure el cap a Prats. Pel que podem concloure després de parlar amb els ajuntaments, al Lluçanès Nord (Alpens, Sant Agustí i Perafita), la companyia que funciona millor és Vodafone, i la pitjor Orange, que amb prou feina hi té cobertura. Orange també falla en alguns punts d’Oristà i Sant Feliu Sasserra, i en altres zones més aïllades, i Vodafone en alguns punts de Lluçà. Movistar, en canvi, és més regular arreu. En alguns punts només hi arriba Movistar, i en d’altres d’aïllats, no hi ha gens de cobertura, com alguns punts ensotats propers a la riera de Merlès.

Bon Internet en dependències oficials
La bona connexió a Internet arriba a tota la comarca des de fa anys. La Fibra Òptica és present a Lluçà, i fins i tot a Sant Agustí, als consultoris mèdics, gràcies a les instal·lacions fetes pel Departament de Sanitat. Els jutjats de pau també requereixen connexió, i la tenen gràcies a diversos sistemes, ja sigui Iberbanda, Fibra, o amb millores proporcionades per Telefònica; en aquest cas és el Departament de Justícia qui el serveix. Les escoles també requereixen un bon servei, de la mà del Departament d’Ensenyament. Així doncs, a la majoria de municipis hi arriba Internet de qualitat, per tres bandes diferents, però la població no se’n pot beneficiar.//

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb