800 anys de vida a Puig Ciutat

El viatge de la Torre a Puig Ciutat és breu i no té pèrdua. El camí comença al Poliesportiu i baixa fins a la Gavarresa, enmig d’un paisatge en constant transformació (o destrucció), sobretot d’uns anys ençà. S’han eliminat camins, i s’ha tallat l’accés al castell i a fonts; vestigis d’una altra època?
El patrimoni ja ho té això, el seu valor es posa en dubte, i si no ens ho recorden i repeteixen, no ens ho creiem, i el destruïm fins que és massa tard. Aquest camí que abans et portava a la font del Marge, a la font de la Torre o al Castell, ara pren un nou sentit.
Un cop a la Gavarresa, comença la pujada cap a Puig Ciutat, on sembla que s’obren clarianes. La història comença la seva reconstrucció allí on homes d’altres temps van assetjar una ciutat fins a destruir-la. Entrem-hi…

Els romans a Puig Ciutat (segle I aC)
Per entrar amb bon peu a Puig Ciutat s’ha de seguir uns 400 metres pel camí que porta a Olost. En enfilar el camí d’entrada al jaciment ja s’intueix la que devia ser una muralla imponent i difícil de franquejar. Segons les excavacions arqueològiques, el mur defensiu vorejava l’assentament pels vessants est i sud del turó. Un precipici evitava l’entrada per les altres vessants.
Puig Ciutat ocupa 5,1 hectàries al cim d’un altiplà, entre la riera Gavarresa i un dels seus afluents, el Torrent d’Olost. Era una zona estratègica, però amb poca visibilitat i semblant als altres turons del seu voltant.

La visió de la defensiva muralla ens convida a imaginar l’èpic setge que podrien haver patit els soldats romans de Puig Ciutat abans de la derrota. Possiblement eren partidaris de Gneu Pompeu, que era qui dominava a Hispània, i deduïm que devien perdre la partida contra les tropes de Juli Cèsar…
La batalla s’emmarcaria en la 2a Guerra Civil Romana (49 aC – 45 aC). En aquells anys, Pompeu mantenia el control de bona part d’Hispania i va ser nomenat cònsol únic amb el suport del Senat romà. Per la seva banda, Cèsar controlava les Gàl·lies, i en ser apartat del poder, va veure’s forçat a conquerir Hispània i Itàlia. Les tropes afins a Cèsar s’haurien desplaçat des de Marsella fins a Ilerda, on en diversos combats haurien vençut als pompeians. Es desconeix la ruta que va seguir, però se sap que va creuar els Pirineus.
Va passar pel Lluçanès l’excèrcit de Juli Cèsar? Es creu que Puig Ciutat podria ser enmig d’un “Eix Transversal” antic, que comunicava la zona de la costa i el Pirineu Oriental, amb la zona lleidetana i l’interior peninsular. Essent així s’explicaria el valor estratègic de l’indret, i més en un context bèl·lic, i prendria sentit la presència de legionaris a Oristà…

Puig Ciutat podria ser enmig d’un eix que comunicava la costa i el Pirineu Oriental, amb Lleida i l’interior peninsular

Un indret habitat des del final del bronze (segle IX aC)
Puig Ciutat no va néixer com un bolet. En la seva última fase, durant el període tardo-republicà romà (segle I aC), hauria fet funcions de guarnició militar. Però en aquell moment ja comptava amb més de mig segle de vida. Els romans haurien aprofitat l’estructura d’un poblat ibèric per establir-se. Els treballs realitzats fins al moment han permès identificar dues etapes anteriors a la romana:
-La fase d’ocupació ibèrica s’hauria allargat del segle IV al II aC. Sota els murs romans s’hi observen els que correspondrien a construccions dels ibers. La situació de l’assentament és típicament ibèrica: construïen els poblats en llocs elevats i fàcilment defensables. Algunes peces de ceràmica i monedes ibèriques, han permès datar aquesta etapa.
-La tercera fase de la qual s’han trobat indicis a Puig Ciutat es situa al final de l’època de bronze i la primera edat de ferro, entre mitjans del segle IX i VII aC. S’ha pogut datar amb certa precisió gràcies a la troballa de molta ceràmica de Merlès.

Perquè s’ha prioritzat l’estudi de l’etapa romana? Àngels Pujol, codirectora de l’excavació, m’explica que aquesta fase pren una rellevància especial perquè va ser destruïda, i això ha permès la conservació de més elements.

La batalla romana que va destruïr Puig Ciutat
La muralla, clarament tardorepublicana, no va evitar l’entrada de l’enemic. La destrucció va arribar, i des de l’exterior.
S’han trobat restes de diverses armes romanes, tan a l’interior com a l’exterior de l’assentament. Hi va haver atac, però també defensa. Moltes de les armes trobades servien per atacar des de la distància, com projectils de fona, i puntes de fletxa o catapulta. Tal com explica Àngels Pujol, codirectora de l’excavació, si no s’han trobat més armes és perquè la facció guanyadora les va recuperar per reutilitzar-les, o per fondre-les i fer-ne de noves. És per això que sobretot s’han trobat fragments d’armes i projectils de mida petita, i en canvi, cap armadura ni espasa.

La devastació, doncs, es va iniciar per aire, i va incloure incendis provocats en diversos llocs del poblat. Amb el foc, la gent de Puig Ciutat va fugir sense fer les maletes, i precisament és gràcies a això que ha sigut possible trobar i datar tants objectes.
Es creu que aquella gent no va tornar a habitar Puig Ciutat. La troballa d’animals en connexió anatòmica (esquelets sencers) a l’interior d’alguna estança, explica que van morir allí, i ningú els va treure. A més, s’han trobat restes de recipients ceràmics aixafats per la caiguda de les estructures de les cases, i alguns objectes de valor.
Perquè aquell enclavament no es va repoblar i reconstruïr? Va deixar de ser un lloc estratègic? Tal com diu Pujol, en els segles posteriors, l’eix comunicatiu que passava per allí devia perdre importància i l’organització territorial va canviar amb la fundació de les ciutats.

Troballes d’alt valor i objectes que esperen ser descoberts
En les 5,1 hectàrees de Puig Ciutat hi trobem 5 plafons explicatius i els murs de dues estances al descobert. La primera que trobem és adossada a la muralla. En els seus habitacles s’hi van trobar recipients de ceràmica campaniana,  i també restes d’una vaixella siciliana. Allí mateix també hi van aparèixer dues àmfores d’un metre d’altura, provinents de la costa bètica (Andalusia). Aquests recipients estaven fets per ser transportats en vaixell, i no s’explicaria que fossin allí sense la presència de legionaris romans, considerats com un dels estaments més elevats i més ben proveïts.

La quantitat de bòvids i gossos trobats al jaciment és major a l’habitual. Aquesta fauna era típicament present entre l’excèrcit romà, de manera que a Puig Ciutat els soldats eren un percentatge de població elevat

La segona estança restaurada és força singular. Té una superfície d’11 x 11m i es creu que va ser construïda al damunt d’un turonet. S’ha identificat com el que podria ser la residència del comandant o un edifici amb finalitat administrativa.
L’última campanya ha permès consolidar aquestes dues estances, i crear material didàctic per comprendre l’abast del lloc. L’empresa que ha dut a terme l’actuació ha sigut ACTIUM, que ha comptat amb l’equip habitual d’arqueòlegs. El projecte s’ha finançat amb un fons europeu.

Un futur apassionant
Parlant amb Àngels Pujol, codirectora de l’excavació, t’adones de la importància històrica i patrimonial de Puig Ciutat. El fet que hi hagi un assentament d’aquesta magnitud a l’interior de Catalunya, pot modificar la història, almenys en quan a organització territorial i vies de comunicació. Potser el Lluçanès no és un lloc tant recòndit com havíem pensat…
El que està clar és que l’equip professional que porta a terme el projecte d’excavació està al nivell de les importants descobertes. Pujol m’explica que a Puig Ciutat han comptat amb l’última tecnologia en prospeccions geofísiques, que els ha permès veure les estructures del subsòl abans de començar l’excavació.
Un cop iniciada l’excavació, els arqueòlegs registren totes les troballes i la informació a en un mapa virtual mitjançant l’”Estació Total”. La precisió és una eina elemental a l’hora de datar i trobar sentit als objectes, per això també s’han fet nombroses fotogrametries, imatges en 3D fetes a partir de la unió de moltes fotos.
Els resultats de l’ús d’aquestes tecnologies es poden observar a la web del jaciment (puigciutat.com), on hi ha un museu virtual amb alguns objectes restaurats, imatges en 3D, diversos videos, i molt més. El proper 12 de març a les 10 del matí, es farà la inauguració i s’explicaran les claus de l’indret (s’havia d’inaugurar el 27 de febrer, però les previsions meteorològiques van fer aplaçar la data).
De moment, i malgrat els 5 anys de feina feta, encara és molta la memòria que queda enterrada sota la terra de Puig Ciutat. Queden moltes hores de recerca arqueològica per reconstruir la història d’una ciutat que ha restat més de 2000 anys en l’oblit.