Hi ha fonts que ja no ragen. Hi ha fonts on no es pot beure.

Hi ha una pudor de purins que ja ens caracteritza.

Hi ha més porcs que persones.

Als escorxadors, condicions de treball inhumanes. En algunes empreses, el primer mes no cobren res,perquè han de pagar el lloc de treball; el segon mes cobren una misèria i, a més, s’han de pagar el material: ganivet, davantal de protecció, tot… A les càrnies, es poden arribar a treballar deu hores cada dia de treball extenuant i cobrar molt per sota del salari mínim. Si no tens papers… se suposa que no et queixaràs.

El mes de març passat, es va aturar un escorxador de porcs amb una vaga. La resposta és aquesta: Esfosa sanciona amb sis mesos de suspensió de sou i feina el comitè d’empresa per la vaga.

No és legal. No és legítim. És immoral. Volen provocar el terror de les treballadores i els treballadors. Amb els sous que cobren, si ja no poden arribar a fi de mes, com sobreviuran sis mesos?

I no només això. Amb el comitè d’empresa sancionat, les condicions de treball encara poden empitjorar. Volen fer callar qualsevol veu dissident. Què queda? Només l’esclavatge.

Estudiants, botiguers, mestres, pensionistes, bibliotecàries: no ens toca, això? Perruquers, administratives, metgesses, escombriaires, poetes, escriptores, infermers, torners, assalariades, minyones, dependents, malalts i sans, empresaris: no ens toca, això? Benestants, propietaris de xalets, capellans i bisbes, monges, banquers: no us toca, això?

El vaixell d’Osona s’enfonsa. Europa sencera està enfonsada en la indignitat de les morts i de l’esclavatge tolerats, permesos.

Com diu George Orwell, tots som iguals, però alguns són més iguals que els altres. Quan serem a l’aigua, però, ni el més ric no podrà nedar eternament.

Després de la vaga dels treballadors de l’escorxador ESFOSA, l’empresa va sancionar gairebé tot el comitè a sis mesos de suspensió de feina i sou per haver-la promogut. Les sancions van entrar en vigor l’1 de juny, i el dia 7 de juny les persones sancionades del coimtè d’empresa van començar una acampada davant de l’empresa, amb el suport del sindicat COS, UCFR Osona, i altres col·lectius i persones.

Per afrontar la lluita s’ha creat una caixa de resistència per a donatius: ES44 2100 1112 8301 0058 3244

The post Resistència a Esfosa appeared first on VilaWeb.

Caldria dimensionar la cabana porcina al territori que l’ha de sostenir. No deixa de ser sorprenent que en una comarca declarada vulnerable pels nitrats, s’autoritzin noves explotacions. Cal un major control per part de l’Administració…

Aquestes són algunes de les consideracions que el Síndic de Greuges de Catalunya ha donat a la queixa que va presentar la plataforma Lluçanès Viu i el Grup de Defensa del Ter (GDT) l’estiu passat. A la queixa s’hi exposava la disconformitat amb l’atorgament de llicències a l’empresa Granges Terragrisa SLEU (del Grup Tarradellas) a Serrarols, Sant Martí d’Albars, on es va tirar endavant la construcció de 7 noves naus, amb cabuda per uns 2.500 porcs, on abans hi havia una granja d’ovelles de pastura.

També denunciaven l’augment de la cabana porcina i el conseqüent excedent de purí, la manca de transparència i control en els plans de dejecció, i la vinculació de la portada d’aigües a la construcció de macrogranges.

El Síndic ha demanat informes al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), al Departament d’Agricultura, al Consell Comarcal d’Osona, i a l’ajuntament de Sant Martí. Després d’estudiar-los, el Síndic posa en dubte l’impacte ambiental de la granja. Considera que “s’ha complert la legalitat des de la perspectiva procedimental” però l’Administració hauria d’haver analitzat “com afectarà al medi ambient i al territori l’autorització d’aquesta macrogranja”.

D’un ramat de pastura a 2.500 porcs
Tal com es desprèn de l’informe del Departament d’Agricultura, l’explotació porcina de Serrarols incrementa el nitrogen de 4.040 kg (l’antic ramat) a 24.058 kg. La granja de Serrarols es troba adherida al Pla Conjunt PC047, i preveu que l’excedent de purí s’apliqui a terres situades fora de les zones vulnerables, de manera que aquest increment no hauria de suposar cap problemàtica ambiental.

El Síndic considera que “no sembla que es faci un seguiment cas per cas”, i que s’hauria de controlar el transport d’aquest excedent de purí en parcel·les allunyades. Per això recomana que l’ús de la tecnologia GPS per comprovar-ho passi a ser “una eina de control real i efectiva”.

En aquest sentit, Eva Boixadé, membre de la plataforma Lluçanès Viu, creu que ajudaria “aclarir quants porcs hi ha en total”, una demanda feta als ajuntaments des de la creació de la plataforma. En el comunicat que ha fet públic la plataforma,  es mostra satisfet amb la resposta del Síndic.

Una zona vulnerable
L’any 1998 la comarca d’Osona va ser declarada zona vulnerable en relació a la contaminació per nitrats. Des de llavors s’han anat ampliant els municipis afectats. Per aquest motiu el Síndic recomana a l’administració que ajorni l’autorització de noves granges de porcs a Osona. També demana a l’Administració que estudiï la necessitat de reduir la cabana porcina existent.

La portada d’aigua pels porcs?
En l’informe del Consell Comarcal s’aclareix que l’abastament és un projecte iniciat fa 8 anys, i que “la coincidència actual amb la sol·licitud de llicències d’activitats porcines no justifica que l’interès de l’abastament sigui per donar servei a aquestes explotacions”.

Segons l’ajuntament de Sant Martí d’Albars, l’empresa Granges Terragrisa ha tingut un consum de 10.648m3 d’aigua el passat 2015. Aquesta quantitat representa el 42,4% del total del consum ramader (25.063m3), i és més del doble del consum domèstic (3.661m3).

El Síndic ha observat que la llicència d’obres de la granja està condicionada al fet que l’Ajuntament pugui no subministrar aigua en èpoques de sequera. També ha pogut saber que l’empresa ha demanat a l’ACA per fer pous, i que ha contractat camions cisterna. En aquest sentit, el Síndic es pregunta si és insuficient l’aigua que té destinada la granja i d’on s’abastarien aquests pous.

The post El Síndic dóna la raó al Lluçanès Viu i posa en dubte Serrarols appeared first on VilaWeb.

Article aparegut al bloc de l’escriptora Roser Iborra, “Des de la Finestra”:

Alpens sencer ahir era una enclusa, i la cançó dels malls encomanava una petita vibració a l’aire que feia tremolar els gallerets dels marges, tan vermells, i les orquídies petites i intocades. Fins i tot les orenetes, sorpreses i encuriosides, feien vols rasants i ràpids damunt de les teulades per veure les fornals enceses i els homes i dones ajupits damunt dels ferros de color de cirera.

A la Fonda, el Lluís no parava de fer cafès i el Ramon s’asseia amb nosaltres a la taula groga, que li havíem ocupat.

A cal Jolis no paraven de vendre coques. A Ca la Glòria volaven les llonganisses i al Casino la cervesa omplia got rere got…

L’olor del ferro calent omplia el poble de records. Aquest any, la festa de l’art col·lectiu convocava els absents als carrers amb converses actuals i pretèrites, encreuades com una punta al coixí dels dies perduts.

A la Fonda, el pare Enric eixuga gots amb un petit somriure sorneguer, quasi imperceptible, i el Ton de Cal Pei hi barreja cartes oblidades.

Al Casino, el Jesús de Cal Vinyes escombra les flors blanques de les acàcies i passa el drap per les taules vermelles.

El cotxe vermell del Jepino sotragueja carretera amunt. El camió de la llet sotragueja Ramal avall, esquivant la farola i les criatures que hi juguen, enfilades.

A Cal Jolis, l’Assumpció ven un pa amb torna una mica escassa, però regala conversa. La Pepeta de Cal Pei rega les flors de la finestra, escombra el carrer i xerra amb l’un i amb l’altre. A Cal Sastre cusen al balcó.

A Cal Peret Cai la Trini omple els gots als homes que hi fan la barreja. La Concepció torna a ser una nena arrissada que ajuda a la botiga i la seva mare talla costelles de xai amb un tall molt net i precís, i les apila damunt del paper d’estrassa.

Mossèn Tomàs fa la brometa amb tothom qui passa. Les campanes repiquen a missa.

Don José tanca l’escola i se’n va xino-xano, amb el diari sota el braç.

La Dolors de Ca la Deli, amb el seus passets petits de pardal, travessa a poc a poc la placeta i s’asseu a reposar, somrient, al banc de La Fonda. L’avi de Cal Sala li fa lloc i xerren una estona. La Remei, amb davantal blanc, feineja a la botiga, davant mateix.

Al carrer de Baix, la Palmira seu al porxo i el Paco de Cal Frígola i el Ferran del Casó passen tot xerrant, amb grans gambades. La Carme de Cal Guarda contempla la paret que ha convertit en un jardí vertical de flors i s’eixuga les mans al davantal, satisfeta.

Al carrer Vilamala la mare del Quico, sempre feinera i somrient, cull enciams a l’hort…

A Roca Monada l’altra Palmira, endiumenjada, mira embadalida una noia de ferro que corre a la paret, sota la carretera, i enfila el camí cap a l’església on l’àvia Maria, amb mantellina negra, passa el rosari i on l’àvia Caterina, amb mantellina blanca, canta cançons inaudibles.

A Cal Terra han obert la botiga de roba un parell d’hores.

A Can Pous venen petricons de llet acabada de munyir.

A Cal Teta la fressa dels telers no s’atura.

Al balcó de Cal Ferreró la mare de la Conxita, menuda i feinera, rega el devessall de flors.

A la Vinya, la ferreria està oberta de bat a bat, i pare i fill repiquen amb un mall alternativament el ferro roent de l’enclusa, sense equivocar mai el ritme i després, amb unes grans tenalles, fiquen la peça a la galleda amb aigua. En refredar-se de cop, el ferro xiula una mica, i l’aigua bull amb una petita fumera.

Encisada, jo m’hi he anat acostant.

Hi ha un tel prim de pols molt negra a les finestres.  El Joanet, un home alt de mans grans i fosques i de somriure molt blanc i ample, em diu:

– Aparta’t una mica, nena… que no prenguessis mal!

Fotografies de Lluís Suriñach. Podeu veure l’àlbum complet a la pàgina Gent d’Alpens a Facebook, o a la web dalpens.com.

The post Alpens sencer ahir era una enclusa appeared first on VilaWeb.

El divendres 20 de maig començarà un espectacle únic en directe. Amb més de 50 fornals encesos, el so dels martells o la realització de demostracions en viu per mostrar com es dóna forma al metall. Un ofici viu, molt present als carrers d’Alpens, on hi ha elements de forja, com fanals, reixes, tiradors… A aquests, s’hi sumen les 4 grans escultures col·lectives que s’han fet en les anteriors edicions i fan del poble un museu a l’aire lliure. En aquest sentit, el dissabte 21 a 2/4 d’11 es podrà fer la ruta guiada de la “Forja al Carrer”.
Tot i que la forja és la protagonista del cap de setmana, la música també hi serà present. El dissabte a la 1 del migdia també hi haurà la 1ª trobada de vents i percussió de Musicop al Casino, i després del sopar de la Fira, el concert amb “Els Tranquils”. I durant el matí de diumenge, diverses parades ompliran la Fira del Jovent.

El moment més esperat arribarà el diumenge a la 1 del migdia amb la col·locació de la peça col·lectiva a la cruïlla del carrer Rocamonada amb la carretera de Berga. La peça ja s’ha començat a dissenyar i té com a eix central una atleta de 2 metres d’alçada que s’endinsa dins el bosc i recupera el contacte amb la natura, amb senglars, cabirols, aigua…  La plaça dels Forjadors Miquel Xirau, al costat de la Fàbrica Vella, serà el centre creatiu de la peça, el cervell d’una obra que farà història.

The post Alpens, capital internacional de la forja appeared first on VilaWeb.

Quan la Mesa del Parlament admeti a tràmit la sol·licitud, es crearà una ponència parlamentària conjunta, i es farà  l’encàrrec de redactar la nova llei a la Comissió de Governació. Aquesta serà l’encarregada de treballar-la i resoldre les qüestions que queden pendents. Com diu Isaac Peraire, president del Consorci del Lluçanès, serà aquesta comissió qui decidirà quins municipis formaran part de la comarca, i els terminis en què es farà realitat.

La proposta de nova Llei té el suport verbal de tots els partits parlamentaris, que així ho van manifestar als alcaldes del Lluçanès. Un cop redactada la llei, s’aprovarà amb la majoria de vots favorables al Parlament.

Un procediment diferent al que es va pactar abans de la consulta del 26J

El resultat de la consulta del passat 26 de juliol, amb la negativa de 5 dels 13 municipis, va canviar el full de ruta marcat. Tot i complir-se els criteris bàsics pactats amb Governació, va quedar un gust amarg. Segons les pautes de Governació, per poder esdevenir comarca,  el sí havia de guanyar a 2/3 dels pobles que representessin la meitat de la població, o bé a la meitat dels pobles si aquests representaven 2/3 de la població. Aquesta última és la condició que facilitaria la creació de la comarca: 8 pobles que sumen 5.561 habitants.

Amb aquest resultat favorable, havia de ser el Govern, i concretament el departament de Governació, l’encarregat de portar la proposta de nova llei al Parlament. Aquest procediment, de lectura única, hauria permès tramitar la comarca del Lluçanès amb més rapidesa, com va passar amb el Moianès. Finalment la Llei de la Nova Comarca del Lluçanès es tramitarà seguint aquest procediment diferent. No se sap quan s’enllestirà la Llei, però sembla que la comarca ha començat el camí definitiu cap a la oficialització.

The post La comarca inicia els tràmits parlamentaris appeared first on VilaWeb.

Una de les novetats més fresques és Cap a les estrelles, de Daniel Montañà. El metge de Sant Boi de Lluçanès, amb una vintena de llibres d’història publicats, ara sorprèn amb una novel·la sobre la vida i la memòria. Quan el Pere sap que el seu amic de tota la vida ha tingut una embòlia, els records reviuen.
Passat i present se superposen a la novel·la Oristà, del berguedà Xavier Tornafoch. Una història que comença i acaba en aquest poble i gira al voltant de la guerra civil i com repercuteix sobre l’actualitat.

A l’estiu Vicenç Ambròs va presentar Laberints, un recull de narracions sobre misteris, trencaclosques, anècdotes o reflexions escrites entre el 1999 i el 2014. I acabat de sortir del forn, també presenta un llibre sobre els 25 anys del GALL.

25 anys de compromís social

El llibre recull molt més que la història de l’entitat. Vicenç Ambrós també hi ha recollit l’experiència i el compromís social del GALL, molt arrelat al Lluçanès. Es percep en obres com “Pudor de Cremat”, basada en l’experiència dels lluçanesos que van viure els focs del 94. El GALL ha pretès crear debat i reflexionar, i ho ha fet amb obres de creació col·lectiva, i sovint sota l’empara de professionals.
Com explica Ambrós, el propòsit del llibre és “redescobrir el GALL buscant la veu i els gestos dels seus protagonistes”. Per aquest motiu el llibre inclou textos de diversos col·laboradors de l’entitat, alguns directors de prestigi en el món del teatre, com Jordi Lara, Josep Maria Miró, Elisa Crehuet, Joan Roure, Ada Vilaró o Lali Barenys. També inclou textos dels escriptors Josep Riera, Roser Iborra o Ramon Erra, i d’altres personalitats, com els darrers alcaldes de Prats, Lluís Vila i Isaac Peraire. Fins a 45 noms que han donat forma a l’entitat.
Tal com va explicar Mª Àngels Parareda amb motiu del reportatge publicat a LaRella 370, l’arxiu del GALL és molt extens i conté documentació de totes les obres, crítiques teatrals i projectes duts a terme. Ambrós ha nedat per tota aquesta història per condensar en un llibre, els 25 anys de compromís teatral i social.
Josep Vilaró s’estrenava aquest estiu amb El poble i jo, un recull de poemes personals. Com descriu l’autor “s’esforça per créixer com a persona, i té l’esperança d’entendre alguna cosa en aquest món tan complex”.

També poètic, a finals de setembre es va publicar El límit dels ulls, recull de poemes de l’oristanenc Josep Riera, que va guanyar el premi literari Miquel Arimany.

Si ets curiós i t’agrada la història, amb La Trencadansa de Prats de Lluçanès podràs descobrir totes les particularitats d’aquesta dansa, i com ha evolucionat al llarg dels anys, de la mà de Roser Reixach.

Amb els anys la medicina també ha canviat, però això no vol dir que les receptes antigues perdin les seves propietats. Hermínia Ordeig ens parla de remeis naturals a La medicina popular a l’alt Lluçanès.

Moltes novetats pels més petits

Com és habitual, Subi i Anna, escriptors de Sant Boi, arriben carregats de novetats pels més petits de la casa. Enguany han creat una nova sèrie sobre els Transports, en la que ja han editat dos contes, sobre els Terrestres i sobre els Aquàtics. En ells els protagonistes són animals que condueixen diferents vehicles per terra o per aigua. Els textos d’aquests llibres estan creats a partir de rodolins, i contenen il·lustracions divertides que atreuran l’atenció dels petits.
Com a novetat també arriba, el sisè llibre de la col·lecció sobre els oficis, amb el conte  M’agradaria ser… Mestra. I com a última novetat també editen Mi abuelo es una estrella, un llibre que narra com explicar als infants la pèrdua d’una persona estimada. Aquest conte està escrit només en castellà, amb les il·lustracions d’en Subi i narrat per Sacha Azcona. Com cada any, en Subi i l’Anna firmaran contes el dia de Sant Jordi a la plaça Major de Vic.
Subi també ha posat les il·lustracions en l’últim treball de Montserrat Serra. Es tracta del segon conte de la col·lecció La colla del raval. Serra, de Santa Creu de Jutglars, portarà els protagonistes de la seva història cap al Lluçanès, i entre els dibuixos hi descobrirem diversos indrets de la comarca.
Enguany també s’ha editat per primera vegada un llibre amb les narracions guanyadores del premi Sambori d’Òmnium, amb contes de tres alumnes de l’escola Lluçanès de Prats. Aquest llibre només es pot consultar en les biblioteques de les escoles.

Els gegants protagonistes

Per segon any consecutiu, l’AMPA de l’escola bressol la Pitota ha editat un llibre infantil per Sant Jordi que enguany es titula ‘Festa Gegant al Lluçanès’. L’edició del llibre s’emmarca dins la campanya ‘Cap nen sense llibre’ que va iniciar en el mateix centre educatiu l’any passat i que té l’objectiu que cada nen de l’escola tingui un conte on hi apareguin elements que puguin reconèixer. Aquest any, amb l’avinentesa del trentè aniversari dels gegants de Prats, l’argument del conte és una festa d’aniversari per l’Àgata i el Vicenç on hi assisteixen tots els gegants i capgrossos de la resta del Lluçanès. Per aconseguir que aquest llibre fós una realitat, l’AMPA de la Pitota ha comptat amb la col·laboració econòmica del Consorci del Lluçanès i de diferents ajuntaments de la comarca, així com amb l’ajuda per fer el text de l’escriptor Vicenç Ambrós. Pel què fa el disseny i les il·lustracions que acompanyen el text han estat fruit de les mares de l’AMPA. La venda dels contes tindrà lloc amb una paradeta a Prats els dies 22 i 23 d’abril, dies de Sant Jordi escolar i Sant Jordi, respectivament. Després d’aquests dos dies es podrà trobar ‘Festa gegant al Lluçanès’ a la llibreria Cal Siller, que també ha estat l’editorial.

The post El Sant Jordi porta moltes novetats editorials al Lluçanès appeared first on VilaWeb.

Aquest dissabte la policia grega va tancar la clínica i la majoria de cooperants sanitaris van marxar. Des de llavors i fins dilluns al matí, els catalans Bernat Conill i David Estruch eren els únics sanitaris que hi havia al camp, i van garantir l’atenció als malalts a fora. Comptaven amb l’assistència en tot moment de la catalana Charo Moreno i l’ajuda dels mateixos refugiats i altres cooperants. Van ser 48 hores de resistència i protesta, sense les quals possiblement no s’hagués reestablert el servei sanitari.

Com funcionava la clínica d’EKO Camp?

La va construir Metges Sense Fronteres, era estructuralment petita, però molt ben ajustada a les necessitats. Fa poc més d’una setmana l’organització va deixar la clínica per centrar esforços i recursos a Idomeni. Va cedir les instal·lacions a un col·lectiu format per petites ONG’s mèdiques, i cooperants independents.

Era una clínica amb dignitat, on els refugiats se sentien ben atesos, com si estiguessin a un centre d’atenció primària de qualsevol país del món. A més a més, estàvem canviant la fredor del lloc, posant joguines pels nens i nenes, i decorant la sala d’espera.

Durant aquesta setmana tot va funcionar molt bé, hi vam posar 24 hores d’energia positiva, de feina ben feta, de treball físic brutal, fins que va venir la policia i ens va fer fora.

Us van fer fora…?

Sí, nosaltres estàvem aquell matí atenent. Hi havia 20 persones malaltes esperant el seu torn a la sala d’espera. De cop van arribar 4 polítics de torn amb molts policies a darrera. Ens van dir que tanquéssim la clínica que no podíem seguir atenent gent. Sense previ avís. Sense ultimàtum. Es van presentar i ens van fer fora.

Com van justificar l’acció?

Les raons de la policia no tenen sentit però hi ha motius burocràtics: cap dels metges, voluntaris independents estaven registrats com a personal sanitari a Grècia. Tots portem el títol sempre a la butxaca, perquè sabem que la policia pot venir en qualsevol moment a demanar-te’l. Però aquest no era el problema, perquè tots el teníem. Ens demanaven que estiguéssim registrats a Grècia, un tràmit que requereix 20 dies de burocràcia…

I perquè aquell dia i sense previ avís?

No ho sé, però el mateix dia que van tancar la clínica hi havia un autobús gegant, i ACNUR convencia als refugiats d’EKO Camp perquè anessin cap als camps militars, on deien que hi havia atenció sanitària. Molts es van convèncer que allí estarien més ben atesos i van marxar.

Va venir alguna organització a substituir-vos?

Això és el que pensàvem: molt bé, ens feu fora, però on és el nostre reemplaçament. On són Metges Sense Fronteres per ocupar el buit. No és res personal, jo el que vull és que la gent d’EKO camp rebi atenció sanitària les 24 hores del dia. Mentre estigui cobert, a mi m’està molt bé. El problema és que ens van fer fora, ens van dir que no podíem atendre la gent ni al carrer.

Després d’això, les gran ONG’s mèdiques no van venir a cobrir les necessitats mèdiques, i les petites ONG’s i alguns independents que oferien el servei a la clínica es van acollonir perquè ens van dir que era il·legal atendre gent. De manera que tots van marxar i vam quedar jo i el David, com a sanitaris, i la Charo, que ens va ajudar en tot moment. Durant 48 hores nosaltres dos vam ser els únics sanitaris per 2500 persones. Això és molt greu.

Dos policies em van venir a demanar perquè atenia gent a fora si la clínica estava tancada. Jo els vaig dir: si ara tu tens un atac de cor aquí al camp, què faràs? Trucaràs l’ambulància i esperaràs 40 minuts o voldràs que jo et vingui atendre i et salvi la vida?

La policia us va prohibir atendre gent, fins i tot a fora la clínica?

Dos policies em van venir a demanar perquè atenia gent a fora si la clínica estava tancada. Jo li vaig dir: si ara tu tens un atac de cor aquí al camp, què faràs? Trucaràs l’ambulància i esperaràs 40 minuts o voldràs que jo et vingui atendre i et salvi la vida? En aquells moments jo era l’única persona que atenia allí. Aquí va acabar la conversa. Em va donar la raó i em va dir que no em posaria cap problema. Havia de vigilar que no entréssim a la clínica, però va raonar i recapacitar, i durant tota la nit va veure com ateníem i no ens van dir res.

En aquesta primera nit va venir una noia amb la febre molt alta. Vam haver de penjar la bossa de suero de la noia a la porta de la clínica tancada. La realitat d’aquella nit: la clínica totalment habilitada per atendre amb dignitat els pacients, de Metges Sense Fronteres, tancada, i deixant-nos a nosaltres atenent gent a fora amb fred, humitat, vent i sense recursos.

I vau estar així durant 48 hores?

Les primeres 24 hores sense assistència sanitària ateníem gent al carrer. A la nit vam anar a sopar perquè estàvem rebentats. En tornar, els refugiats ens havien muntat unes tendes. Una de vermella amb el material mèdic perquè atenguéssim la gent amb una mica de dignitat, i una altra perquè jo i el David passéssim la nit, amb 17 mantes que ens van portar ells mateixos de les seves tendes. I aigua i menjar, del seu. Perquè en veure que nosaltres fèiem això es van involucrar molt. Molts venien a dir que volien fer una cadena humana de suport. Se’m posa la pell de gallina… La tenda vermella no és meva, ni del David, per tant, es quedarà aquí.

I d’aquí en va néixer una protesta més gran?

Van sorgir manifestacions i protestes quan van tancar la clínica. Van començar a cridar que obrissin la clínica i van acabar cridant que obrissin les fronteres.

Com et vas sentir durant aquests 2 dies?

48 hores treballant sense parar, sense dormir gairebé. Atenent gent sense parar. Sense recolzament de petites ni grans ONG’s com Metges sens fronteres. Amb el recolzament dels refugiats, altres voluntaris i el suport de Txarango i Stop Mare Mortum, que visitaven els camps. Ens vam sentir sols, deixats, abandonats. Vam sentir que a la gent no li importaven els refugiats d’aquest camp, preferien la relacions amb les autoritats i abaixar-se els pantalons davant la policia i les injustícies. Moralment no vaig ser capaç de fer un pas enrere, no ho podíem permetre. Per això vam fer atenció sanitària sense parar i sense recursos. En una tenda vermella davant la clínica tancada de Metges sense Fronteres.

Ara ha millorat la situació…

Ahir al matí Metges sense Fronteres van enviar una clínica mòbil per donar-nos relleu a mi i el David. Perquè poguéssim anar a casa. Ara estic aquí tranquil fent un cafè, perquè sé que el camp està cobert sanitàriament, però les ultimes 48 hores no he pogut. Metges Sense Fronteres obrirà de 9 del matí a 5 de la tarda, i de 5 a 10 atendran altres ONG’s petites que abans atenien a dins, ara a fora. De 10 de la nit a 9 del matí no hi ha ningú atenent i és on entrem nosaltres. Entro de guàrdia no a la clínica, sinó a la tenda vermella…

Sense la resistència d’aquestes 48 hores, potser Metges Sense Fronteres no haguessin enviat la clínica mòbil. Ara intentaré que ens obrin la clínica de nit i puguem atendre allí. Ara no hi ha dignitat. Tenim una clínica brutal per atendre tancada a davant.

Han sigut dos dies de vulneració dels drets humans, en els que s’ha negat atenció primària als refugiats

Podem confiar en que les accions polítiques i de les grans ONG assegurin els drets bàsics dels refugiats?

Ara la situació aquí s’ha estabilitzat, però no podem oblidar el que ha passat. Són 48 hores en les que s’ha negat atenció primaria als refugiats. Això no és el primer cop que passa. Metges sense fronteres, les grans ONG’s, amb la mà dura de les autoritats, han deixat més de 2000 persones 48 hores sense atenció sanitària, i això per mi és molt greu.

A mi no em representa cap polític. A mi em representa el poble, tota aquesta gent, cadascun dels refugiats que hi ha en aquest camp, que ha de fugir dels respectius països. El poder som nosaltres. La gent que ahir estàvem contra la injustícia i a favor dels drets humans. I no les petites i grans ONG’s, ni els polítics i policies que ens van fer fora.

Dos dies de vulneració dels drets humans han de servir per obrir els ulls. Ahir la premsa només destacava que un pacient amb problemes psicològics es va cremar a la pell… I a pocs llocs s’ha pogut veure el vídeo on es veu com repatrien refugiats amb brides, també molt greu. No vull que quedi silenciat. Aquesta situació ha d’arribar a la gent. Tot compta.

The post “Durant 48 hores vam ser dos únics sanitaris per 2.500 persones” appeared first on VilaWeb.

L’arribada de guifi.net
L’ADSL va començar a escampar-se, amb més o menys entrebancs, però no arreu. Va ser amb l’arribada del guifi.net, l’any 2007, quan es va solucionar l’accés a Internet dels pobles. La instal·lació i posada en marxa d’antenes va ser finançada pels ajuntaments, i va permetre l’arribada d’Internet a la majoria de les cases. Molts ajuntaments van aprofitar-ho per crear centres de connexió en biblioteques, centres cívics o, com en el cas de Sant Bartomeu i Lluçà, s’hi va desenvolupar un Telecentre.

Les cases tenien la possibilitat de connectar-se de manera gratuïta, pagant només la instal·lació d’una antena receptora. Llavors podien accedir a la xarxa introduint un usuari i contrasenya, i configurant el navegador d’Internet. Els ajuntaments on hi arribava ADSL eren els que abastien la xarxa amb Internet, és per això que et podies connectar a través del proxy d’Olost, Oristà, Gurb, Sant Feliu…
S’havia aconseguit universalitzar el servei d’Internet, però el manteniment de la xarxa es basava en el voluntariat. Quan s’espatllava un aparell, o simplement marxava la llum en un dels locals on hi havia les antenes, les cases receptores es veien afectades durant hores, o dies.
Els ajuntaments no podien assumir el manteniment. Com explica Lluís Bosoms, administratiu de l’ajuntament d’Alpens, “era complicat gestionar les avaries”. Guifi.net va ser l’única connexió d’Alpens durant anys, la instal·lació va ser pagada amb diners del municipi, però l’ajuntament no podia atendre i resoldre els problemes dels usuaris, que trucaven sovint quan no funcionava o hi havia connexió lenta.
A més a més, la velocitat no era garantida, depenia de la quantitat d’usuaris connectats i hi havia limitacions: no es podien descarregar pel·lícules ni arxius pesants. Algú s’havia d’ocupar del manteniment de la xarxa…

Priona com a solució de pagament
Priona va néixer el 2012 de la mà del perafitenc Pere Casas. Tal com explica, es dedicava a resoldre i arreglar problemes informàtics i de connexió al Lluçanès, i va veure que no podia resoldre’ls sense una millora de la xarxa d’Internet, concretament la de guifi.net.
A la web de guifi.net hi diu que “la infraestructura és un bé comú”, i que “ les persones interessades poden promoure i invertir en aquesta xarxa, tot garantint l’accés a Internet de qualitat a un preu just”. Això és precisament el que fa Priona al Lluçanès.
Tal com explica Casas, les instal·lacions inicials van ser pagades pels ajuntaments, però els equipaments s’han de renovar amb certa regularitat, i més si és vol garantir un bon servei o millorar-lo. Que les empreses millorin la xarxa no vol dir que se n’apropïin: si ets usuari de guifi.net, et pots continuar beneficiant de la xarxa de manera oberta i gratuïta.
Les empreses milloren les instal·lacions, tot creant un benefici pels usuaris, i a la vegada es beneficien de la xarxa existent, les antenes de la qual, en el cas del Lluçanès, sovint són en dependències municipals.
Segons els comptes de la fundació guifi.net, que es poden consultar a la seva pàgina web, des del 2012, Priona ha invertit uns 44.654 € en el manteniment de la xarxa al Lluçanès. Altres empreses, com Gurbtec o Gaufix, han mantingut les xarxes amb 536 i 4.730 €, respectivament.
L’única diferència que hi ha entre l’Internet gratuït de guifi.net i el de pagament és el seu origen. En el primer cas el presten els ajuntaments que disposen de bona connexió, com el d’Olost, i en el segon cas s’utilitza el que contracta l’empresa. En el cas de Priona, és fibra òptica vinguda de Barcelona, que es transporta per terra fins a Olost i Sant Bartomeu, i des d’allà a través de la xarxa wifi cap a tots els pobles.

Guifi.net, una xarxa col·laborativa
Guifi.net es descriu com una Xarxa de Telecomunicacions de Comuns Oberta, Lliure i Neutral. Amb aquestes característiques, és independent, no té restriccions, i és neutral respecte als continguts i la tecnologia. L’any 2008 es va crear la fundació privada, sense ànim de lucre i d’interès general, que promou el desenvolupament de la xarxa aplicant un model econòmic basat en la gestió dels béns comuns i l’economia col·laborativa.

Possibilitats d’Internet al Lluçanès
Hem trucat a tots els ajuntaments de la comarca per comprovar com s’accedeix a Internet als municipis. El servei d’ADSL a través de la connexió telefònica existeix a Oristà, Sant Feliu Sasserra, Prats, Olost, Sant Bartomeu, Perafita i Sant Boi. A la resta de pobles la connexió no hi arriba o es pot contractar, però és molt limitada.
Pel que hem anat recollint, el servei d’ADSL només es serveix correctament als pobles on hi ha centraleta de Telefònica, que són els que hem mencionat, i sol allargar entre 3 i 4 Km. És per això que algunes cases de la Torre, Sant Martí d’Albars o Sant Agustí gaudeixen del servei, gràcies a la proximitat amb Oristà, Perafita i Sant Boi, respectivament.
Tots els altres pobles només tenen l’opció de guifi.net, ja sigui de manera gratuïta o contractant els serveis de Priona. És el cas de la Torre d’Oristà, Santa Creu de Jutglar, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Alpens, l’Alou, Sobremunt, Merlès i Sant Martí d’Albars.
Pel que fa a les cases de pagès, a algunes hi ha arribat guifi.net, si les característiques del terreny ho permeten (cal que hi hagi visibilitat entre l’usuari i l’antena proveïdora). En el cas de les cases més aïllades, la majoria es poden connectar a través del satèl·lit, normalment Iberbanda.

La Fibra òptica, una realitat
Priona ja ha finalitzat la primera fase de desplegament de la Fibra Òptica a Olost, i ben aviat els interessats podran contractar el servei. Com explica Casas, l’ajuntament d’Olost va assumir els costos de portar la línia fins el Centre Cívic, i Priona l’ha desplegat pel nucli del poble, amb previsió d’ampliar el servei. El servei de Fibra és 30 vegades més ràpid que un ADSL convencional.
A Sant Bartomeu del Grau ja fa més temps que hi és present. Hi arriba des de l’Eix del Lluçanès per les Ferreres, i des de Gurb passant pel Roc Llarg a través de les estructures de la línia de telèfon. Aquesta està gestionada per l’empresa osonenca Goufone Telecom, que també ofereix Internet a través de guifi.net.

La fibra òptica arriba en dependències oficials d’alguns pobles, però la població només hi pot accedir a Sant Bartomeu del Grau i Olost

La variable telefonia mòbil
El 3G arriba a la majoria de nuclis poblats de la comarca, i el 4G comença a treure el cap a Prats. Pel que podem concloure després de parlar amb els ajuntaments, al Lluçanès Nord (Alpens, Sant Agustí i Perafita), la companyia que funciona millor és Vodafone, i la pitjor Orange, que amb prou feina hi té cobertura. Orange també falla en alguns punts d’Oristà i Sant Feliu Sasserra, i en altres zones més aïllades, i Vodafone en alguns punts de Lluçà. Movistar, en canvi, és més regular arreu. En alguns punts només hi arriba Movistar, i en d’altres d’aïllats, no hi ha gens de cobertura, com alguns punts ensotats propers a la riera de Merlès.

Bon Internet en dependències oficials
La bona connexió a Internet arriba a tota la comarca des de fa anys. La Fibra Òptica és present a Lluçà, i fins i tot a Sant Agustí, als consultoris mèdics, gràcies a les instal·lacions fetes pel Departament de Sanitat. Els jutjats de pau també requereixen connexió, i la tenen gràcies a diversos sistemes, ja sigui Iberbanda, Fibra, o amb millores proporcionades per Telefònica; en aquest cas és el Departament de Justícia qui el serveix. Les escoles també requereixen un bon servei, de la mà del Departament d’Ensenyament. Així doncs, a la majoria de municipis hi arriba Internet de qualitat, per tres bandes diferents, però la població no se’n pot beneficiar.//

The post Moltes zones del Lluçanès només es poden connectar a Internet a través de guifi.net appeared first on VilaWeb.