Article aparegut al bloc de l’escriptora Roser Iborra, “Des de la Finestra”:

Alpens sencer ahir era una enclusa, i la cançó dels malls encomanava una petita vibració a l’aire que feia tremolar els gallerets dels marges, tan vermells, i les orquídies petites i intocades. Fins i tot les orenetes, sorpreses i encuriosides, feien vols rasants i ràpids damunt de les teulades per veure les fornals enceses i els homes i dones ajupits damunt dels ferros de color de cirera.

A la Fonda, el Lluís no parava de fer cafès i el Ramon s’asseia amb nosaltres a la taula groga, que li havíem ocupat.

A cal Jolis no paraven de vendre coques. A Ca la Glòria volaven les llonganisses i al Casino la cervesa omplia got rere got…

L’olor del ferro calent omplia el poble de records. Aquest any, la festa de l’art col·lectiu convocava els absents als carrers amb converses actuals i pretèrites, encreuades com una punta al coixí dels dies perduts.

A la Fonda, el pare Enric eixuga gots amb un petit somriure sorneguer, quasi imperceptible, i el Ton de Cal Pei hi barreja cartes oblidades.

Al Casino, el Jesús de Cal Vinyes escombra les flors blanques de les acàcies i passa el drap per les taules vermelles.

El cotxe vermell del Jepino sotragueja carretera amunt. El camió de la llet sotragueja Ramal avall, esquivant la farola i les criatures que hi juguen, enfilades.

A Cal Jolis, l’Assumpció ven un pa amb torna una mica escassa, però regala conversa. La Pepeta de Cal Pei rega les flors de la finestra, escombra el carrer i xerra amb l’un i amb l’altre. A Cal Sastre cusen al balcó.

A Cal Peret Cai la Trini omple els gots als homes que hi fan la barreja. La Concepció torna a ser una nena arrissada que ajuda a la botiga i la seva mare talla costelles de xai amb un tall molt net i precís, i les apila damunt del paper d’estrassa.

Mossèn Tomàs fa la brometa amb tothom qui passa. Les campanes repiquen a missa.

Don José tanca l’escola i se’n va xino-xano, amb el diari sota el braç.

La Dolors de Ca la Deli, amb el seus passets petits de pardal, travessa a poc a poc la placeta i s’asseu a reposar, somrient, al banc de La Fonda. L’avi de Cal Sala li fa lloc i xerren una estona. La Remei, amb davantal blanc, feineja a la botiga, davant mateix.

Al carrer de Baix, la Palmira seu al porxo i el Paco de Cal Frígola i el Ferran del Casó passen tot xerrant, amb grans gambades. La Carme de Cal Guarda contempla la paret que ha convertit en un jardí vertical de flors i s’eixuga les mans al davantal, satisfeta.

Al carrer Vilamala la mare del Quico, sempre feinera i somrient, cull enciams a l’hort…

A Roca Monada l’altra Palmira, endiumenjada, mira embadalida una noia de ferro que corre a la paret, sota la carretera, i enfila el camí cap a l’església on l’àvia Maria, amb mantellina negra, passa el rosari i on l’àvia Caterina, amb mantellina blanca, canta cançons inaudibles.

A Cal Terra han obert la botiga de roba un parell d’hores.

A Can Pous venen petricons de llet acabada de munyir.

A Cal Teta la fressa dels telers no s’atura.

Al balcó de Cal Ferreró la mare de la Conxita, menuda i feinera, rega el devessall de flors.

A la Vinya, la ferreria està oberta de bat a bat, i pare i fill repiquen amb un mall alternativament el ferro roent de l’enclusa, sense equivocar mai el ritme i després, amb unes grans tenalles, fiquen la peça a la galleda amb aigua. En refredar-se de cop, el ferro xiula una mica, i l’aigua bull amb una petita fumera.

Encisada, jo m’hi he anat acostant.

Hi ha un tel prim de pols molt negra a les finestres.  El Joanet, un home alt de mans grans i fosques i de somriure molt blanc i ample, em diu:

– Aparta’t una mica, nena… que no prenguessis mal!

Fotografies de Lluís Suriñach. Podeu veure l’àlbum complet a la pàgina Gent d’Alpens a Facebook, o a la web dalpens.com.

The post Alpens sencer ahir era una enclusa appeared first on VilaWeb.

El divendres 20 de maig començarà un espectacle únic en directe. Amb més de 50 fornals encesos, el so dels martells o la realització de demostracions en viu per mostrar com es dóna forma al metall. Un ofici viu, molt present als carrers d’Alpens, on hi ha elements de forja, com fanals, reixes, tiradors… A aquests, s’hi sumen les 4 grans escultures col·lectives que s’han fet en les anteriors edicions i fan del poble un museu a l’aire lliure. En aquest sentit, el dissabte 21 a 2/4 d’11 es podrà fer la ruta guiada de la “Forja al Carrer”.
Tot i que la forja és la protagonista del cap de setmana, la música també hi serà present. El dissabte a la 1 del migdia també hi haurà la 1ª trobada de vents i percussió de Musicop al Casino, i després del sopar de la Fira, el concert amb “Els Tranquils”. I durant el matí de diumenge, diverses parades ompliran la Fira del Jovent.

El moment més esperat arribarà el diumenge a la 1 del migdia amb la col·locació de la peça col·lectiva a la cruïlla del carrer Rocamonada amb la carretera de Berga. La peça ja s’ha començat a dissenyar i té com a eix central una atleta de 2 metres d’alçada que s’endinsa dins el bosc i recupera el contacte amb la natura, amb senglars, cabirols, aigua…  La plaça dels Forjadors Miquel Xirau, al costat de la Fàbrica Vella, serà el centre creatiu de la peça, el cervell d’una obra que farà història.

The post Alpens, capital internacional de la forja appeared first on VilaWeb.

Una de les novetats més fresques és Cap a les estrelles, de Daniel Montañà. El metge de Sant Boi de Lluçanès, amb una vintena de llibres d’història publicats, ara sorprèn amb una novel·la sobre la vida i la memòria. Quan el Pere sap que el seu amic de tota la vida ha tingut una embòlia, els records reviuen.
Passat i present se superposen a la novel·la Oristà, del berguedà Xavier Tornafoch. Una història que comença i acaba en aquest poble i gira al voltant de la guerra civil i com repercuteix sobre l’actualitat.

A l’estiu Vicenç Ambròs va presentar Laberints, un recull de narracions sobre misteris, trencaclosques, anècdotes o reflexions escrites entre el 1999 i el 2014. I acabat de sortir del forn, també presenta un llibre sobre els 25 anys del GALL.

25 anys de compromís social

El llibre recull molt més que la història de l’entitat. Vicenç Ambrós també hi ha recollit l’experiència i el compromís social del GALL, molt arrelat al Lluçanès. Es percep en obres com “Pudor de Cremat”, basada en l’experiència dels lluçanesos que van viure els focs del 94. El GALL ha pretès crear debat i reflexionar, i ho ha fet amb obres de creació col·lectiva, i sovint sota l’empara de professionals.
Com explica Ambrós, el propòsit del llibre és “redescobrir el GALL buscant la veu i els gestos dels seus protagonistes”. Per aquest motiu el llibre inclou textos de diversos col·laboradors de l’entitat, alguns directors de prestigi en el món del teatre, com Jordi Lara, Josep Maria Miró, Elisa Crehuet, Joan Roure, Ada Vilaró o Lali Barenys. També inclou textos dels escriptors Josep Riera, Roser Iborra o Ramon Erra, i d’altres personalitats, com els darrers alcaldes de Prats, Lluís Vila i Isaac Peraire. Fins a 45 noms que han donat forma a l’entitat.
Tal com va explicar Mª Àngels Parareda amb motiu del reportatge publicat a LaRella 370, l’arxiu del GALL és molt extens i conté documentació de totes les obres, crítiques teatrals i projectes duts a terme. Ambrós ha nedat per tota aquesta història per condensar en un llibre, els 25 anys de compromís teatral i social.
Josep Vilaró s’estrenava aquest estiu amb El poble i jo, un recull de poemes personals. Com descriu l’autor “s’esforça per créixer com a persona, i té l’esperança d’entendre alguna cosa en aquest món tan complex”.

També poètic, a finals de setembre es va publicar El límit dels ulls, recull de poemes de l’oristanenc Josep Riera, que va guanyar el premi literari Miquel Arimany.

Si ets curiós i t’agrada la història, amb La Trencadansa de Prats de Lluçanès podràs descobrir totes les particularitats d’aquesta dansa, i com ha evolucionat al llarg dels anys, de la mà de Roser Reixach.

Amb els anys la medicina també ha canviat, però això no vol dir que les receptes antigues perdin les seves propietats. Hermínia Ordeig ens parla de remeis naturals a La medicina popular a l’alt Lluçanès.

Moltes novetats pels més petits

Com és habitual, Subi i Anna, escriptors de Sant Boi, arriben carregats de novetats pels més petits de la casa. Enguany han creat una nova sèrie sobre els Transports, en la que ja han editat dos contes, sobre els Terrestres i sobre els Aquàtics. En ells els protagonistes són animals que condueixen diferents vehicles per terra o per aigua. Els textos d’aquests llibres estan creats a partir de rodolins, i contenen il·lustracions divertides que atreuran l’atenció dels petits.
Com a novetat també arriba, el sisè llibre de la col·lecció sobre els oficis, amb el conte  M’agradaria ser… Mestra. I com a última novetat també editen Mi abuelo es una estrella, un llibre que narra com explicar als infants la pèrdua d’una persona estimada. Aquest conte està escrit només en castellà, amb les il·lustracions d’en Subi i narrat per Sacha Azcona. Com cada any, en Subi i l’Anna firmaran contes el dia de Sant Jordi a la plaça Major de Vic.
Subi també ha posat les il·lustracions en l’últim treball de Montserrat Serra. Es tracta del segon conte de la col·lecció La colla del raval. Serra, de Santa Creu de Jutglars, portarà els protagonistes de la seva història cap al Lluçanès, i entre els dibuixos hi descobrirem diversos indrets de la comarca.
Enguany també s’ha editat per primera vegada un llibre amb les narracions guanyadores del premi Sambori d’Òmnium, amb contes de tres alumnes de l’escola Lluçanès de Prats. Aquest llibre només es pot consultar en les biblioteques de les escoles.

Els gegants protagonistes

Per segon any consecutiu, l’AMPA de l’escola bressol la Pitota ha editat un llibre infantil per Sant Jordi que enguany es titula ‘Festa Gegant al Lluçanès’. L’edició del llibre s’emmarca dins la campanya ‘Cap nen sense llibre’ que va iniciar en el mateix centre educatiu l’any passat i que té l’objectiu que cada nen de l’escola tingui un conte on hi apareguin elements que puguin reconèixer. Aquest any, amb l’avinentesa del trentè aniversari dels gegants de Prats, l’argument del conte és una festa d’aniversari per l’Àgata i el Vicenç on hi assisteixen tots els gegants i capgrossos de la resta del Lluçanès. Per aconseguir que aquest llibre fós una realitat, l’AMPA de la Pitota ha comptat amb la col·laboració econòmica del Consorci del Lluçanès i de diferents ajuntaments de la comarca, així com amb l’ajuda per fer el text de l’escriptor Vicenç Ambrós. Pel què fa el disseny i les il·lustracions que acompanyen el text han estat fruit de les mares de l’AMPA. La venda dels contes tindrà lloc amb una paradeta a Prats els dies 22 i 23 d’abril, dies de Sant Jordi escolar i Sant Jordi, respectivament. Després d’aquests dos dies es podrà trobar ‘Festa gegant al Lluçanès’ a la llibreria Cal Siller, que també ha estat l’editorial.

The post El Sant Jordi porta moltes novetats editorials al Lluçanès appeared first on VilaWeb.

L’arribada de guifi.net
L’ADSL va començar a escampar-se, amb més o menys entrebancs, però no arreu. Va ser amb l’arribada del guifi.net, l’any 2007, quan es va solucionar l’accés a Internet dels pobles. La instal·lació i posada en marxa d’antenes va ser finançada pels ajuntaments, i va permetre l’arribada d’Internet a la majoria de les cases. Molts ajuntaments van aprofitar-ho per crear centres de connexió en biblioteques, centres cívics o, com en el cas de Sant Bartomeu i Lluçà, s’hi va desenvolupar un Telecentre.

Les cases tenien la possibilitat de connectar-se de manera gratuïta, pagant només la instal·lació d’una antena receptora. Llavors podien accedir a la xarxa introduint un usuari i contrasenya, i configurant el navegador d’Internet. Els ajuntaments on hi arribava ADSL eren els que abastien la xarxa amb Internet, és per això que et podies connectar a través del proxy d’Olost, Oristà, Gurb, Sant Feliu…
S’havia aconseguit universalitzar el servei d’Internet, però el manteniment de la xarxa es basava en el voluntariat. Quan s’espatllava un aparell, o simplement marxava la llum en un dels locals on hi havia les antenes, les cases receptores es veien afectades durant hores, o dies.
Els ajuntaments no podien assumir el manteniment. Com explica Lluís Bosoms, administratiu de l’ajuntament d’Alpens, “era complicat gestionar les avaries”. Guifi.net va ser l’única connexió d’Alpens durant anys, la instal·lació va ser pagada amb diners del municipi, però l’ajuntament no podia atendre i resoldre els problemes dels usuaris, que trucaven sovint quan no funcionava o hi havia connexió lenta.
A més a més, la velocitat no era garantida, depenia de la quantitat d’usuaris connectats i hi havia limitacions: no es podien descarregar pel·lícules ni arxius pesants. Algú s’havia d’ocupar del manteniment de la xarxa…

Priona com a solució de pagament
Priona va néixer el 2012 de la mà del perafitenc Pere Casas. Tal com explica, es dedicava a resoldre i arreglar problemes informàtics i de connexió al Lluçanès, i va veure que no podia resoldre’ls sense una millora de la xarxa d’Internet, concretament la de guifi.net.
A la web de guifi.net hi diu que “la infraestructura és un bé comú”, i que “ les persones interessades poden promoure i invertir en aquesta xarxa, tot garantint l’accés a Internet de qualitat a un preu just”. Això és precisament el que fa Priona al Lluçanès.
Tal com explica Casas, les instal·lacions inicials van ser pagades pels ajuntaments, però els equipaments s’han de renovar amb certa regularitat, i més si és vol garantir un bon servei o millorar-lo. Que les empreses millorin la xarxa no vol dir que se n’apropïin: si ets usuari de guifi.net, et pots continuar beneficiant de la xarxa de manera oberta i gratuïta.
Les empreses milloren les instal·lacions, tot creant un benefici pels usuaris, i a la vegada es beneficien de la xarxa existent, les antenes de la qual, en el cas del Lluçanès, sovint són en dependències municipals.
Segons els comptes de la fundació guifi.net, que es poden consultar a la seva pàgina web, des del 2012, Priona ha invertit uns 44.654 € en el manteniment de la xarxa al Lluçanès. Altres empreses, com Gurbtec o Gaufix, han mantingut les xarxes amb 536 i 4.730 €, respectivament.
L’única diferència que hi ha entre l’Internet gratuït de guifi.net i el de pagament és el seu origen. En el primer cas el presten els ajuntaments que disposen de bona connexió, com el d’Olost, i en el segon cas s’utilitza el que contracta l’empresa. En el cas de Priona, és fibra òptica vinguda de Barcelona, que es transporta per terra fins a Olost i Sant Bartomeu, i des d’allà a través de la xarxa wifi cap a tots els pobles.

Guifi.net, una xarxa col·laborativa
Guifi.net es descriu com una Xarxa de Telecomunicacions de Comuns Oberta, Lliure i Neutral. Amb aquestes característiques, és independent, no té restriccions, i és neutral respecte als continguts i la tecnologia. L’any 2008 es va crear la fundació privada, sense ànim de lucre i d’interès general, que promou el desenvolupament de la xarxa aplicant un model econòmic basat en la gestió dels béns comuns i l’economia col·laborativa.

Possibilitats d’Internet al Lluçanès
Hem trucat a tots els ajuntaments de la comarca per comprovar com s’accedeix a Internet als municipis. El servei d’ADSL a través de la connexió telefònica existeix a Oristà, Sant Feliu Sasserra, Prats, Olost, Sant Bartomeu, Perafita i Sant Boi. A la resta de pobles la connexió no hi arriba o es pot contractar, però és molt limitada.
Pel que hem anat recollint, el servei d’ADSL només es serveix correctament als pobles on hi ha centraleta de Telefònica, que són els que hem mencionat, i sol allargar entre 3 i 4 Km. És per això que algunes cases de la Torre, Sant Martí d’Albars o Sant Agustí gaudeixen del servei, gràcies a la proximitat amb Oristà, Perafita i Sant Boi, respectivament.
Tots els altres pobles només tenen l’opció de guifi.net, ja sigui de manera gratuïta o contractant els serveis de Priona. És el cas de la Torre d’Oristà, Santa Creu de Jutglar, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Alpens, l’Alou, Sobremunt, Merlès i Sant Martí d’Albars.
Pel que fa a les cases de pagès, a algunes hi ha arribat guifi.net, si les característiques del terreny ho permeten (cal que hi hagi visibilitat entre l’usuari i l’antena proveïdora). En el cas de les cases més aïllades, la majoria es poden connectar a través del satèl·lit, normalment Iberbanda.

La Fibra òptica, una realitat
Priona ja ha finalitzat la primera fase de desplegament de la Fibra Òptica a Olost, i ben aviat els interessats podran contractar el servei. Com explica Casas, l’ajuntament d’Olost va assumir els costos de portar la línia fins el Centre Cívic, i Priona l’ha desplegat pel nucli del poble, amb previsió d’ampliar el servei. El servei de Fibra és 30 vegades més ràpid que un ADSL convencional.
A Sant Bartomeu del Grau ja fa més temps que hi és present. Hi arriba des de l’Eix del Lluçanès per les Ferreres, i des de Gurb passant pel Roc Llarg a través de les estructures de la línia de telèfon. Aquesta està gestionada per l’empresa osonenca Goufone Telecom, que també ofereix Internet a través de guifi.net.

La fibra òptica arriba en dependències oficials d’alguns pobles, però la població només hi pot accedir a Sant Bartomeu del Grau i Olost

La variable telefonia mòbil
El 3G arriba a la majoria de nuclis poblats de la comarca, i el 4G comença a treure el cap a Prats. Pel que podem concloure després de parlar amb els ajuntaments, al Lluçanès Nord (Alpens, Sant Agustí i Perafita), la companyia que funciona millor és Vodafone, i la pitjor Orange, que amb prou feina hi té cobertura. Orange també falla en alguns punts d’Oristà i Sant Feliu Sasserra, i en altres zones més aïllades, i Vodafone en alguns punts de Lluçà. Movistar, en canvi, és més regular arreu. En alguns punts només hi arriba Movistar, i en d’altres d’aïllats, no hi ha gens de cobertura, com alguns punts ensotats propers a la riera de Merlès.

Bon Internet en dependències oficials
La bona connexió a Internet arriba a tota la comarca des de fa anys. La Fibra Òptica és present a Lluçà, i fins i tot a Sant Agustí, als consultoris mèdics, gràcies a les instal·lacions fetes pel Departament de Sanitat. Els jutjats de pau també requereixen connexió, i la tenen gràcies a diversos sistemes, ja sigui Iberbanda, Fibra, o amb millores proporcionades per Telefònica; en aquest cas és el Departament de Justícia qui el serveix. Les escoles també requereixen un bon servei, de la mà del Departament d’Ensenyament. Així doncs, a la majoria de municipis hi arriba Internet de qualitat, per tres bandes diferents, però la població no se’n pot beneficiar.//

The post Moltes zones del Lluçanès només es poden connectar a Internet a través de guifi.net appeared first on VilaWeb.

En aquestes converses inicials, tots els partits van donar suport a l’oficialització de la comarca. Junts Pel Sí, PSC, Catalunya Sí Que Es Pot, la CUP, i fins i tot el PP, que s’havia mostrat contrari en altres ocasions.

Peraire explica que els 13 alcaldes han consensuat una posició on volen que tothom s’hi senti còmode. Assegura que es tirarà endavant la comarca dels 13, ja que és la voluntat de tots, però que volen estudiar tots els detalls i fer una comarca en la que tota la ciutadania s’hi senti partícip, cosa que pot alentir el procés. Entre d’altres coses, volen que el nou Consell Comarcal sigui liderat pel Consell d’Alcaldes, com a mesura de racionalització. Com diu Peraire, “no és qüestió d’història i sentiments (que també), si no d’assegurar una bona gestió dels serveis i un millor futur”.

Tal com apunta Peraire la nova Llei de Creació de la Comarca del Lluçanès no serà de lectura única. És a dir, no es presentarà una proposta de Llei per ser aprovada al Parlament, sinó que es crearà una comissió encarregada de treballar-hi i redactar-la, perquè posteriorment sigui portada al Parlament. Està previst que s’iniciï el procés el proper 12 d’abril, i com diu Peraire, es pot aconseguir la comarca en 2 mesos.

La plataforma El Lluçanès és Comarca reclama que es desencalli la situació

Eva Boixadé, portaveu de la plataforma, ha criticat el paper de Governació i s’ha mostrat desconfiada. Tal com diu, “no entenem el paper de Governació, que ha emplaçat a seguir un procediment (la consulta) i ara se’n desentén”. Era des d’aquesta conselleria que s’havia de fer una proposta de Llei per ser aprovada al Parlament, i com s’ha dit en diverses ocasions des de la plataforma, l’oficialització és una qüestió de voluntat política.

La plataforma ha enviat una carta als regidors de la comarca, on s’ofereix a ajudar en el que calgui “perquè els objectius establerts i aprovats segueixin endavant sense dilacions ni excuses”. Tal com hi diuen, demanaran una reunió amb Governació i novament amb tots els grups parlamentaris, com ja van fer fa uns anys.

En un document sobre l’historial del procés de creació comarcal, hi exposen algunes apreciacions, que segons diuen, han conduït a l’atzucac actual. Tal com hi expliquen, 13 dies després d’iniciar la campanya electoral es van incloure diverses regles, algunes de les quals contradiuen la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya, com el fet que els pobles on guanyi el No, no s’incloguin en la nova comarca.

Lluçanès i Moianès, models a seguir

“El Lluçanès i el Moianès milloren l’eficiència dels recursos públics”. Oriol Junqueras, vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, va assenyalar que les dues unitats comarcals són models que “no comporten cap despesa pública afegida, sinó que milloren els recursos públics” i les va qualificar de models a seguir en la nova república catalana.

Així ho va manifestar el passat 10 de març després e reunir-se amb Isaac Peraire, president del Consorci del Lluçanès, i Dionís Guiteras, president del Consell Comarcal del Moianès. En la conversa van parlar dels reptes de finançament i organització de serveis dels dos territoris.

The post El Lluçanès rep el suport dels partits del Parlament appeared first on VilaWeb.

Avui, molts carrers de la comarca han canviat de nom, el carrer Mossèn Riba Pont de la Torre , per exemple, és el carrer de Giaconda Belli, poetessa nicaragüenca, i el passeig Lluçanès de Prats, avui és el de l’escriptora Maria Mercè Marçal. I així, diversos carrers de Sant Boi de Lluçanès, Perafita, Prats, Olost, Sant Bartomeu del Grau, la Torre, Oristà i Sant Feliu Sasserra. L’acció l’ha reivindicat el Col·lectiu Feminista La Fetillera.

Alguns ajuntaments també s’han sumat a la diada, i avui lluïran la bandera lila i llegiran el manifest. A Prats ho faran a les 6 de la tarda, i seguidament el jovent del poble llegirà textos de Caterina Albert, en motiu del 50è aniversari de la seva mort.

The post El Lluçanès celebra el dia de la dona appeared first on VilaWeb.

Les fonts apadrinades

Per conèixer millor les fonts apadrinades es poden consultar les webs de les escoles o la del Centre de Recursos Pedagògics (https://sites.google.com/a/xtec.cat/crp-osona/les-fonts-del-llucanes):
> A l’escola la Monjoia de Sant Bartomeu, han apadrinat la Font de la Teula.
> Els nens i nenes de Terra Nostra d’Olost, la Font Puda, un bon lloc d’esbarjo.
> L’escola Heurom de Perafita vol apadrinar la Font del Raig.
> A l’Aurora de Sant Boi esperaran a l’any vinent per apadrinar la Font dels Pujols. De moment volen fer un fulletó amb totes les fonts del poble.
> La Font del Sidro és l’escollida pels nens i nenes de La Forja d’Alpens. Com diuen, “sempre raja”.
> A l’escola Gafarró de Santa Eulàlia han apadrinat la font Mosquera. Hauran d’arreglar l’accés perquè està embrossat.
> Els Roures de Sant Feliu no saben quina font apadrinar, però fan un treball sobre totes les fonts del poble i l’ús que se’n feia al segle XX.
> Els nens i nenes de l’escola Llevant d’Oristà i la Torre, han triat la Font de la Tuia.
> A l’escola FEDAC de Prats, han escollit les fonts del Xambó i la del Ti, properes a l’escola.
> A l’escola Lluçanès de Prats apadrinen la Font de les Coves, la Guillera, i la del Marçal. La visita a les fonts els va servir per “prendre consciència de la importància d’aquests indrets com a entorn natural i carregats d’història”.

Projecte Fonts
Des de la creació de la plataforma Lluçanès Viu, es treballa en el Projecte Fonts. Ramon Baucells, membre de la plataforma, explica que consisteix en trobar totes les fonts de la comarca per fer un inventari, comprovar-ne l’estat i analitzar-ne l’aigua. L’apadrinament de fonts a les escoles és un projecte paral·lel que busca la implicació i col·laboració activa d’escoles i dels veïns i veïnes.
El Lluçanès és un territori ric en fonts, però moltes estan perdudes per l’excés de vegetació i la poca utilització de la seva aigua, sovint contaminada. A la web de la plataforma es pot trobar més informació d’aquesta i altres iniciatives (llucanesviu.com).//

The post Les escoles del Lluçanès apadrinen les fonts del seu poble appeared first on VilaWeb.

De fet, tota aquesta reflexió ve arran d’una notícia que s’ha conegut fa pocs dies: ja hi ha solució a la problemàtica de la tala d’arbres al Lluçanès nord derivada de la millora de les carreteres. No cal dir que en primer lloc la notícia m’alegra, els acords són sempre positius. I que s’inverteixi en les vies de comunicació del Lluçanès encara més. Quan penso una mica més, però, em dic: “carai, de 143 arbres que inicialment s’havien de talar al final s’ha passat a 25”. Què hagués passat si ningú hagués protestat? M’imagino que el projecte hagués tirat endavant tal com estava… Però a mi la lògica em diu que si amb 25 n’hi ha prou, no cal fer desaparèixer més arbres. Ja sé, ara algú em dirà que el nou projecte és una mica més car i que en època de vaques magres les administracions han de mirar tots els cèntims d’euro. Però ja tornem a ser a allò que us deia: qui no plora no mama. Ja ho sabeu doncs.

The post Qui no plora no mama appeared first on VilaWeb.

L’actuació inicial té una inversió de 2.143.337 €, i es centrarà en arranjar 8 corbes perilloses i diverses actuacions en 11 quilòmetres. No s’ampliarà la carretera, però en els trams on sigui possible, s’hi construirà una cuneta de formigó que facilitarà la conducció, sobretot quan es trobin dos vehicles de grans dimensions.

Com explica Fàbrega, les obres començaran en breu i finalitzaran el 30 d’agost. En aquests 8 mesos d’obres es realitzaran diverses actuacions sobretot en les carreteres de Sant Agustí a Perafita. El transport escolar i sanitari es veurà afectat amb talls intermitents, i els veïns de Sant Boi i Alpens també en resultaran afectats.

La pressió per preservar els plataners

En conèixer-se el projecte, alguns alcaldes del Lluçanès Nord van reclamar que es traguessin els plataners per motius de seguretat. Tanmateix, en veure els arbres marcats per ser tallats, els veïns i veïnes van pressionar perquè es reconsiderés.

Després de diverses reunions mantingudes des del juliol, entre Diputació, alcaldes, veïns, i la plataforma Lluçanès Viu, a la tardor es van rebaixar els 143 previstos inicialment a la meitat, i finalment només se’n tallaran 25.

Fàbrega valora positivament que es preservi el patrimoni natural i social que són els plataners centenaris pel Lluçanès, i es mostra satisfet amb el consens obtingut. Com diu, caldrà augmentar els recursos previstos, “millorarem algunes corbes molt tancades fent un traçat més obert, així els podem salvaguardar a l’hora que millorem la seguretat”.

Tant l’alcalde de Perafita, Ramon Casals, com el de Sant Agustí, Josep Pujol, valoren positivament l’acord. Com diu Casals “és un equilibri entre la seguretat i la comoditat, i la sensibilitat dels veïns”.

A Perafita finalment només està previst tallar un arbre dels 15 previstos inicialment, fet que valora positivament Teresa Ribera, veïna del poble i membre de la plataforma Lluçanès Viu. Com diu, veu bé el replantejament, però encara té esperances de salvar “l’arbre sentenciat”, just a l’entrada del poble, venint d’Olost.

L’avinguda de Sant Boi de Lluçanès

La segona actuació a les carreteres es durà a terme l’any vinent, el 2017, i resoldrà la problemàtica suscitada a l’entrada de Sant Boi. Fàbrega ha explicat que només es tallaran els plataners d’una banda, fet que permetrà ampliar la carretera un metre. A més a més, s’hi construirà un carril bici i per vianants, i s’hi plantarà una fila de 40 arbres.

The post L’actuació de millora de les carreteres del Lluçanès Nord implicarà la tala de 25 arbres appeared first on VilaWeb.

La participació del Lluçanès en les eleccions al Congrés dels diputats d’aquest 20 de desembre, ha arribat al 68 %  (4353 vots)

La nova marca de Convergència, Democràcia i Llibertat (DL), s’ha imposat amb 1748 vots i un 39,88% dels vots. ERC n’ha obtingut 1407 (32,60%), i gairebé ha duplicat els resultats de les últimes eleccions al Congrés dels diputats l’any 2011, quan en va tenir 849. A més a més ha guanyat a tres municipis: Lluçà, Olost i Sobremunt.

A molta distància, En Comú – Podem n’ha sumat 404 (9,28%), i ha desbancat el PP de la tercera posició. Enguany ha arribat al 6%, mentre que fa quatre anys s’acostava al 10%. Els altres partits amb representació han obtingut un suport residual. És el cas del PSC, partit votat per 204 lluçanesos (4,69%), Ciutadans amb 126 vots (2,89%) o Unió amb 109 vots (2,5%).

Els únics partits que han obtingut suports a tots els municipis són DL, ERC, En Comú, i el PSC.

Els partits favorables a la independència (DL i ERC) sumen un  72,48% dels sufragis, i els clarament contraris (C’s, PP i PSC), 13,60%.

El poble amb més participació ha sigut Lluçà amb un 81,3%, i on s’ha participat menys ha sigut a Merlès amb un 64, 29%.

El poble més favorable a DL és Sant Martí d’Albars amb un 60,56% dels vots. El més favorable a ERC és Lluçà (46,24%), i el que ha donat més suport a En Comú, Sant Boi de Lluçanès (15,44%). El PP només ha superat el 10% de vots a Sant Bartomeu del Grau.

The post Democràcia i Llibertat (DL) guanya al Lluçanès appeared first on VilaWeb.