Una de les novetats més fresques és Cap a les estrelles, de Daniel Montañà. El metge de Sant Boi de Lluçanès, amb una vintena de llibres d’història publicats, ara sorprèn amb una novel·la sobre la vida i la memòria. Quan el Pere sap que el seu amic de tota la vida ha tingut una embòlia, els records reviuen.
Passat i present se superposen a la novel·la Oristà, del berguedà Xavier Tornafoch. Una història que comença i acaba en aquest poble i gira al voltant de la guerra civil i com repercuteix sobre l’actualitat.

A l’estiu Vicenç Ambròs va presentar Laberints, un recull de narracions sobre misteris, trencaclosques, anècdotes o reflexions escrites entre el 1999 i el 2014. I acabat de sortir del forn, també presenta un llibre sobre els 25 anys del GALL.

25 anys de compromís social

El llibre recull molt més que la història de l’entitat. Vicenç Ambrós també hi ha recollit l’experiència i el compromís social del GALL, molt arrelat al Lluçanès. Es percep en obres com “Pudor de Cremat”, basada en l’experiència dels lluçanesos que van viure els focs del 94. El GALL ha pretès crear debat i reflexionar, i ho ha fet amb obres de creació col·lectiva, i sovint sota l’empara de professionals.
Com explica Ambrós, el propòsit del llibre és “redescobrir el GALL buscant la veu i els gestos dels seus protagonistes”. Per aquest motiu el llibre inclou textos de diversos col·laboradors de l’entitat, alguns directors de prestigi en el món del teatre, com Jordi Lara, Josep Maria Miró, Elisa Crehuet, Joan Roure, Ada Vilaró o Lali Barenys. També inclou textos dels escriptors Josep Riera, Roser Iborra o Ramon Erra, i d’altres personalitats, com els darrers alcaldes de Prats, Lluís Vila i Isaac Peraire. Fins a 45 noms que han donat forma a l’entitat.
Tal com va explicar Mª Àngels Parareda amb motiu del reportatge publicat a LaRella 370, l’arxiu del GALL és molt extens i conté documentació de totes les obres, crítiques teatrals i projectes duts a terme. Ambrós ha nedat per tota aquesta història per condensar en un llibre, els 25 anys de compromís teatral i social.
Josep Vilaró s’estrenava aquest estiu amb El poble i jo, un recull de poemes personals. Com descriu l’autor “s’esforça per créixer com a persona, i té l’esperança d’entendre alguna cosa en aquest món tan complex”.

També poètic, a finals de setembre es va publicar El límit dels ulls, recull de poemes de l’oristanenc Josep Riera, que va guanyar el premi literari Miquel Arimany.

Si ets curiós i t’agrada la història, amb La Trencadansa de Prats de Lluçanès podràs descobrir totes les particularitats d’aquesta dansa, i com ha evolucionat al llarg dels anys, de la mà de Roser Reixach.

Amb els anys la medicina també ha canviat, però això no vol dir que les receptes antigues perdin les seves propietats. Hermínia Ordeig ens parla de remeis naturals a La medicina popular a l’alt Lluçanès.

Moltes novetats pels més petits

Com és habitual, Subi i Anna, escriptors de Sant Boi, arriben carregats de novetats pels més petits de la casa. Enguany han creat una nova sèrie sobre els Transports, en la que ja han editat dos contes, sobre els Terrestres i sobre els Aquàtics. En ells els protagonistes són animals que condueixen diferents vehicles per terra o per aigua. Els textos d’aquests llibres estan creats a partir de rodolins, i contenen il·lustracions divertides que atreuran l’atenció dels petits.
Com a novetat també arriba, el sisè llibre de la col·lecció sobre els oficis, amb el conte  M’agradaria ser… Mestra. I com a última novetat també editen Mi abuelo es una estrella, un llibre que narra com explicar als infants la pèrdua d’una persona estimada. Aquest conte està escrit només en castellà, amb les il·lustracions d’en Subi i narrat per Sacha Azcona. Com cada any, en Subi i l’Anna firmaran contes el dia de Sant Jordi a la plaça Major de Vic.
Subi també ha posat les il·lustracions en l’últim treball de Montserrat Serra. Es tracta del segon conte de la col·lecció La colla del raval. Serra, de Santa Creu de Jutglars, portarà els protagonistes de la seva història cap al Lluçanès, i entre els dibuixos hi descobrirem diversos indrets de la comarca.
Enguany també s’ha editat per primera vegada un llibre amb les narracions guanyadores del premi Sambori d’Òmnium, amb contes de tres alumnes de l’escola Lluçanès de Prats. Aquest llibre només es pot consultar en les biblioteques de les escoles.

Els gegants protagonistes

Per segon any consecutiu, l’AMPA de l’escola bressol la Pitota ha editat un llibre infantil per Sant Jordi que enguany es titula ‘Festa Gegant al Lluçanès’. L’edició del llibre s’emmarca dins la campanya ‘Cap nen sense llibre’ que va iniciar en el mateix centre educatiu l’any passat i que té l’objectiu que cada nen de l’escola tingui un conte on hi apareguin elements que puguin reconèixer. Aquest any, amb l’avinentesa del trentè aniversari dels gegants de Prats, l’argument del conte és una festa d’aniversari per l’Àgata i el Vicenç on hi assisteixen tots els gegants i capgrossos de la resta del Lluçanès. Per aconseguir que aquest llibre fós una realitat, l’AMPA de la Pitota ha comptat amb la col·laboració econòmica del Consorci del Lluçanès i de diferents ajuntaments de la comarca, així com amb l’ajuda per fer el text de l’escriptor Vicenç Ambrós. Pel què fa el disseny i les il·lustracions que acompanyen el text han estat fruit de les mares de l’AMPA. La venda dels contes tindrà lloc amb una paradeta a Prats els dies 22 i 23 d’abril, dies de Sant Jordi escolar i Sant Jordi, respectivament. Després d’aquests dos dies es podrà trobar ‘Festa gegant al Lluçanès’ a la llibreria Cal Siller, que també ha estat l’editorial.

The post El Sant Jordi porta moltes novetats editorials al Lluçanès appeared first on VilaWeb.

L’arribada de guifi.net
L’ADSL va començar a escampar-se, amb més o menys entrebancs, però no arreu. Va ser amb l’arribada del guifi.net, l’any 2007, quan es va solucionar l’accés a Internet dels pobles. La instal·lació i posada en marxa d’antenes va ser finançada pels ajuntaments, i va permetre l’arribada d’Internet a la majoria de les cases. Molts ajuntaments van aprofitar-ho per crear centres de connexió en biblioteques, centres cívics o, com en el cas de Sant Bartomeu i Lluçà, s’hi va desenvolupar un Telecentre.

Les cases tenien la possibilitat de connectar-se de manera gratuïta, pagant només la instal·lació d’una antena receptora. Llavors podien accedir a la xarxa introduint un usuari i contrasenya, i configurant el navegador d’Internet. Els ajuntaments on hi arribava ADSL eren els que abastien la xarxa amb Internet, és per això que et podies connectar a través del proxy d’Olost, Oristà, Gurb, Sant Feliu…
S’havia aconseguit universalitzar el servei d’Internet, però el manteniment de la xarxa es basava en el voluntariat. Quan s’espatllava un aparell, o simplement marxava la llum en un dels locals on hi havia les antenes, les cases receptores es veien afectades durant hores, o dies.
Els ajuntaments no podien assumir el manteniment. Com explica Lluís Bosoms, administratiu de l’ajuntament d’Alpens, “era complicat gestionar les avaries”. Guifi.net va ser l’única connexió d’Alpens durant anys, la instal·lació va ser pagada amb diners del municipi, però l’ajuntament no podia atendre i resoldre els problemes dels usuaris, que trucaven sovint quan no funcionava o hi havia connexió lenta.
A més a més, la velocitat no era garantida, depenia de la quantitat d’usuaris connectats i hi havia limitacions: no es podien descarregar pel·lícules ni arxius pesants. Algú s’havia d’ocupar del manteniment de la xarxa…

Priona com a solució de pagament
Priona va néixer el 2012 de la mà del perafitenc Pere Casas. Tal com explica, es dedicava a resoldre i arreglar problemes informàtics i de connexió al Lluçanès, i va veure que no podia resoldre’ls sense una millora de la xarxa d’Internet, concretament la de guifi.net.
A la web de guifi.net hi diu que “la infraestructura és un bé comú”, i que “ les persones interessades poden promoure i invertir en aquesta xarxa, tot garantint l’accés a Internet de qualitat a un preu just”. Això és precisament el que fa Priona al Lluçanès.
Tal com explica Casas, les instal·lacions inicials van ser pagades pels ajuntaments, però els equipaments s’han de renovar amb certa regularitat, i més si és vol garantir un bon servei o millorar-lo. Que les empreses millorin la xarxa no vol dir que se n’apropïin: si ets usuari de guifi.net, et pots continuar beneficiant de la xarxa de manera oberta i gratuïta.
Les empreses milloren les instal·lacions, tot creant un benefici pels usuaris, i a la vegada es beneficien de la xarxa existent, les antenes de la qual, en el cas del Lluçanès, sovint són en dependències municipals.
Segons els comptes de la fundació guifi.net, que es poden consultar a la seva pàgina web, des del 2012, Priona ha invertit uns 44.654 € en el manteniment de la xarxa al Lluçanès. Altres empreses, com Gurbtec o Gaufix, han mantingut les xarxes amb 536 i 4.730 €, respectivament.
L’única diferència que hi ha entre l’Internet gratuït de guifi.net i el de pagament és el seu origen. En el primer cas el presten els ajuntaments que disposen de bona connexió, com el d’Olost, i en el segon cas s’utilitza el que contracta l’empresa. En el cas de Priona, és fibra òptica vinguda de Barcelona, que es transporta per terra fins a Olost i Sant Bartomeu, i des d’allà a través de la xarxa wifi cap a tots els pobles.

Guifi.net, una xarxa col·laborativa
Guifi.net es descriu com una Xarxa de Telecomunicacions de Comuns Oberta, Lliure i Neutral. Amb aquestes característiques, és independent, no té restriccions, i és neutral respecte als continguts i la tecnologia. L’any 2008 es va crear la fundació privada, sense ànim de lucre i d’interès general, que promou el desenvolupament de la xarxa aplicant un model econòmic basat en la gestió dels béns comuns i l’economia col·laborativa.

Possibilitats d’Internet al Lluçanès
Hem trucat a tots els ajuntaments de la comarca per comprovar com s’accedeix a Internet als municipis. El servei d’ADSL a través de la connexió telefònica existeix a Oristà, Sant Feliu Sasserra, Prats, Olost, Sant Bartomeu, Perafita i Sant Boi. A la resta de pobles la connexió no hi arriba o es pot contractar, però és molt limitada.
Pel que hem anat recollint, el servei d’ADSL només es serveix correctament als pobles on hi ha centraleta de Telefònica, que són els que hem mencionat, i sol allargar entre 3 i 4 Km. És per això que algunes cases de la Torre, Sant Martí d’Albars o Sant Agustí gaudeixen del servei, gràcies a la proximitat amb Oristà, Perafita i Sant Boi, respectivament.
Tots els altres pobles només tenen l’opció de guifi.net, ja sigui de manera gratuïta o contractant els serveis de Priona. És el cas de la Torre d’Oristà, Santa Creu de Jutglar, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Alpens, l’Alou, Sobremunt, Merlès i Sant Martí d’Albars.
Pel que fa a les cases de pagès, a algunes hi ha arribat guifi.net, si les característiques del terreny ho permeten (cal que hi hagi visibilitat entre l’usuari i l’antena proveïdora). En el cas de les cases més aïllades, la majoria es poden connectar a través del satèl·lit, normalment Iberbanda.

La Fibra òptica, una realitat
Priona ja ha finalitzat la primera fase de desplegament de la Fibra Òptica a Olost, i ben aviat els interessats podran contractar el servei. Com explica Casas, l’ajuntament d’Olost va assumir els costos de portar la línia fins el Centre Cívic, i Priona l’ha desplegat pel nucli del poble, amb previsió d’ampliar el servei. El servei de Fibra és 30 vegades més ràpid que un ADSL convencional.
A Sant Bartomeu del Grau ja fa més temps que hi és present. Hi arriba des de l’Eix del Lluçanès per les Ferreres, i des de Gurb passant pel Roc Llarg a través de les estructures de la línia de telèfon. Aquesta està gestionada per l’empresa osonenca Goufone Telecom, que també ofereix Internet a través de guifi.net.

La fibra òptica arriba en dependències oficials d’alguns pobles, però la població només hi pot accedir a Sant Bartomeu del Grau i Olost

La variable telefonia mòbil
El 3G arriba a la majoria de nuclis poblats de la comarca, i el 4G comença a treure el cap a Prats. Pel que podem concloure després de parlar amb els ajuntaments, al Lluçanès Nord (Alpens, Sant Agustí i Perafita), la companyia que funciona millor és Vodafone, i la pitjor Orange, que amb prou feina hi té cobertura. Orange també falla en alguns punts d’Oristà i Sant Feliu Sasserra, i en altres zones més aïllades, i Vodafone en alguns punts de Lluçà. Movistar, en canvi, és més regular arreu. En alguns punts només hi arriba Movistar, i en d’altres d’aïllats, no hi ha gens de cobertura, com alguns punts ensotats propers a la riera de Merlès.

Bon Internet en dependències oficials
La bona connexió a Internet arriba a tota la comarca des de fa anys. La Fibra Òptica és present a Lluçà, i fins i tot a Sant Agustí, als consultoris mèdics, gràcies a les instal·lacions fetes pel Departament de Sanitat. Els jutjats de pau també requereixen connexió, i la tenen gràcies a diversos sistemes, ja sigui Iberbanda, Fibra, o amb millores proporcionades per Telefònica; en aquest cas és el Departament de Justícia qui el serveix. Les escoles també requereixen un bon servei, de la mà del Departament d’Ensenyament. Així doncs, a la majoria de municipis hi arriba Internet de qualitat, per tres bandes diferents, però la població no se’n pot beneficiar.//

The post Moltes zones del Lluçanès només es poden connectar a Internet a través de guifi.net appeared first on VilaWeb.

En aquestes converses inicials, tots els partits van donar suport a l’oficialització de la comarca. Junts Pel Sí, PSC, Catalunya Sí Que Es Pot, la CUP, i fins i tot el PP, que s’havia mostrat contrari en altres ocasions.

Peraire explica que els 13 alcaldes han consensuat una posició on volen que tothom s’hi senti còmode. Assegura que es tirarà endavant la comarca dels 13, ja que és la voluntat de tots, però que volen estudiar tots els detalls i fer una comarca en la que tota la ciutadania s’hi senti partícip, cosa que pot alentir el procés. Entre d’altres coses, volen que el nou Consell Comarcal sigui liderat pel Consell d’Alcaldes, com a mesura de racionalització. Com diu Peraire, “no és qüestió d’història i sentiments (que també), si no d’assegurar una bona gestió dels serveis i un millor futur”.

Tal com apunta Peraire la nova Llei de Creació de la Comarca del Lluçanès no serà de lectura única. És a dir, no es presentarà una proposta de Llei per ser aprovada al Parlament, sinó que es crearà una comissió encarregada de treballar-hi i redactar-la, perquè posteriorment sigui portada al Parlament. Està previst que s’iniciï el procés el proper 12 d’abril, i com diu Peraire, es pot aconseguir la comarca en 2 mesos.

La plataforma El Lluçanès és Comarca reclama que es desencalli la situació

Eva Boixadé, portaveu de la plataforma, ha criticat el paper de Governació i s’ha mostrat desconfiada. Tal com diu, “no entenem el paper de Governació, que ha emplaçat a seguir un procediment (la consulta) i ara se’n desentén”. Era des d’aquesta conselleria que s’havia de fer una proposta de Llei per ser aprovada al Parlament, i com s’ha dit en diverses ocasions des de la plataforma, l’oficialització és una qüestió de voluntat política.

La plataforma ha enviat una carta als regidors de la comarca, on s’ofereix a ajudar en el que calgui “perquè els objectius establerts i aprovats segueixin endavant sense dilacions ni excuses”. Tal com hi diuen, demanaran una reunió amb Governació i novament amb tots els grups parlamentaris, com ja van fer fa uns anys.

En un document sobre l’historial del procés de creació comarcal, hi exposen algunes apreciacions, que segons diuen, han conduït a l’atzucac actual. Tal com hi expliquen, 13 dies després d’iniciar la campanya electoral es van incloure diverses regles, algunes de les quals contradiuen la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya, com el fet que els pobles on guanyi el No, no s’incloguin en la nova comarca.

Lluçanès i Moianès, models a seguir

“El Lluçanès i el Moianès milloren l’eficiència dels recursos públics”. Oriol Junqueras, vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, va assenyalar que les dues unitats comarcals són models que “no comporten cap despesa pública afegida, sinó que milloren els recursos públics” i les va qualificar de models a seguir en la nova república catalana.

Així ho va manifestar el passat 10 de març després e reunir-se amb Isaac Peraire, president del Consorci del Lluçanès, i Dionís Guiteras, president del Consell Comarcal del Moianès. En la conversa van parlar dels reptes de finançament i organització de serveis dels dos territoris.

The post El Lluçanès rep el suport dels partits del Parlament appeared first on VilaWeb.

Les fonts apadrinades

Per conèixer millor les fonts apadrinades es poden consultar les webs de les escoles o la del Centre de Recursos Pedagògics (https://sites.google.com/a/xtec.cat/crp-osona/les-fonts-del-llucanes):
> A l’escola la Monjoia de Sant Bartomeu, han apadrinat la Font de la Teula.
> Els nens i nenes de Terra Nostra d’Olost, la Font Puda, un bon lloc d’esbarjo.
> L’escola Heurom de Perafita vol apadrinar la Font del Raig.
> A l’Aurora de Sant Boi esperaran a l’any vinent per apadrinar la Font dels Pujols. De moment volen fer un fulletó amb totes les fonts del poble.
> La Font del Sidro és l’escollida pels nens i nenes de La Forja d’Alpens. Com diuen, “sempre raja”.
> A l’escola Gafarró de Santa Eulàlia han apadrinat la font Mosquera. Hauran d’arreglar l’accés perquè està embrossat.
> Els Roures de Sant Feliu no saben quina font apadrinar, però fan un treball sobre totes les fonts del poble i l’ús que se’n feia al segle XX.
> Els nens i nenes de l’escola Llevant d’Oristà i la Torre, han triat la Font de la Tuia.
> A l’escola FEDAC de Prats, han escollit les fonts del Xambó i la del Ti, properes a l’escola.
> A l’escola Lluçanès de Prats apadrinen la Font de les Coves, la Guillera, i la del Marçal. La visita a les fonts els va servir per “prendre consciència de la importància d’aquests indrets com a entorn natural i carregats d’història”.

Projecte Fonts
Des de la creació de la plataforma Lluçanès Viu, es treballa en el Projecte Fonts. Ramon Baucells, membre de la plataforma, explica que consisteix en trobar totes les fonts de la comarca per fer un inventari, comprovar-ne l’estat i analitzar-ne l’aigua. L’apadrinament de fonts a les escoles és un projecte paral·lel que busca la implicació i col·laboració activa d’escoles i dels veïns i veïnes.
El Lluçanès és un territori ric en fonts, però moltes estan perdudes per l’excés de vegetació i la poca utilització de la seva aigua, sovint contaminada. A la web de la plataforma es pot trobar més informació d’aquesta i altres iniciatives (llucanesviu.com).//

The post Les escoles del Lluçanès apadrinen les fonts del seu poble appeared first on VilaWeb.

La participació del Lluçanès en les eleccions al Congrés dels diputats d’aquest 20 de desembre, ha arribat al 68 %  (4353 vots)

La nova marca de Convergència, Democràcia i Llibertat (DL), s’ha imposat amb 1748 vots i un 39,88% dels vots. ERC n’ha obtingut 1407 (32,60%), i gairebé ha duplicat els resultats de les últimes eleccions al Congrés dels diputats l’any 2011, quan en va tenir 849. A més a més ha guanyat a tres municipis: Lluçà, Olost i Sobremunt.

A molta distància, En Comú – Podem n’ha sumat 404 (9,28%), i ha desbancat el PP de la tercera posició. Enguany ha arribat al 6%, mentre que fa quatre anys s’acostava al 10%. Els altres partits amb representació han obtingut un suport residual. És el cas del PSC, partit votat per 204 lluçanesos (4,69%), Ciutadans amb 126 vots (2,89%) o Unió amb 109 vots (2,5%).

Els únics partits que han obtingut suports a tots els municipis són DL, ERC, En Comú, i el PSC.

Els partits favorables a la independència (DL i ERC) sumen un  72,48% dels sufragis, i els clarament contraris (C’s, PP i PSC), 13,60%.

El poble amb més participació ha sigut Lluçà amb un 81,3%, i on s’ha participat menys ha sigut a Merlès amb un 64, 29%.

El poble més favorable a DL és Sant Martí d’Albars amb un 60,56% dels vots. El més favorable a ERC és Lluçà (46,24%), i el que ha donat més suport a En Comú, Sant Boi de Lluçanès (15,44%). El PP només ha superat el 10% de vots a Sant Bartomeu del Grau.

The post Democràcia i Llibertat (DL) guanya al Lluçanès appeared first on VilaWeb.

El “nou” Consorci presenta un seguit de projectes per optimitzar recursos dels municipis, la voluntat donar arguments per la comarca, i la nova situació jurídico-legal del Consorci, que s’adscriurà a l’ajuntament de Prats.

La situació jurídico-legal del Consorci

La Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) obliga els Consorcis a adscriure’s a una altra administració. El Consorci del Lluçanès no ho havia fet, i la llei estava vigent des del 31 de desembre del 2014. Tal com explica Peraire, “el 5 de febrer de 2015, l’Hisenda espanyola actua “de facto” i adscriu el Consorci al Consell Comarcal d’Osona. El CCOsona trasllada aquesta comunicació al Consorci del Lluçanès, l’última setmana de juliol del 2015”.

Des que es van renovar els òrgans del Consorci del Lluçanès, el passat 1 d’octubre, s’han mantingut diverses reunions entre alcaldes, amb el CCOsona i amb Governació. Després d’aquestes trobades, en una reunió celebrada el 12 de novembre es va acordar iniciar el procés de modificació dels Estatuts del Consorci per adscriure’l a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. Tal com diu Peraire, ha sigut una decisió consensuada entre tots els alcaldes, que han conclòs que és “la millor sortida per l’ens”. Serà de manera temporal, ja que l’organisme s’adscriurà al Consell Comarcal del Lluçanès “quan aquest existeixi”. Com afegeix Peraire, aquesta adscripció es fa per qüestions legals, però es manté la independència de l’ens, que tindrà el seu propi pressupost.

Entre d’altres coses, en la modificació dels Estatuts també es proposa canviar el funcionament del Consell Executiu, que passaria a estar format pels alcaldes, i el CCOsona deixaria de formar part de l’ens. La renovació dels Estatuts es durà a terme en els propers mesos.

El reconeixement comarcal

Tal com diu Peraire, “la situació jurídico-legal del Consorci es solucionaria amb el reconeixement de la comarca”. En els darrers mesos tots els municipis han aprovat els resultats que van sorgir de la consulta. Malgrat la negativa de 5 pobles, Peraire explica que volen convèncer i donar arguments a la gent perquè creguin en la comarca: “treballem tots junts per tenir la comarca dels 13”.

Peraire afegeix que Governació “té la pilota damunt la taula”. Com diu, “de moment tenim els requisits i pot crear la comarca de 8” (en aquest cas el Consorci continuaria sent de 13). Però com diu, “la nostre voluntat és el Consorci de 13 amb vocació de Consell Comarcal de 13”.

S’haurà d’esperar la formació d’un nou govern català per tirar endavant la redacció de la Llei de la nova comarca del Lluçanès. Peraire apunta que si tot va bé la comarca es podria oficialitzar al març o a la primavera que ve.

Els projectes del Consorci

La roda de premsa va començar amb l’explicació breu dels 9 projectes temàtics, que es treballaran conjuntament entre tots els municipis. Com va dir, la majoria són temes que ja es duien a terme, sobretot pels tècnics del Consorci, però que ara se’ls vol donar “una empenta”. En aquestes primeres setmanes s’han començat a treballar, i s’han escollit regidors i alcaldes per liderar-los. Com recorda Peraire, la feina que fan al Consorci no és retribuïda.

Preguntat pel finançament d’aquests projectes, Peraire explica que “no és qüestió de trobar finançament nou, sinó d’optimitzar el que tenim ara. Donar millor servei, mancomunar”. Posa l’exemple del projecte del Centre de Serveis, que està explorant que els ajuntaments puguin compartir el servei d’arquitecte municipal, i afegeix “crear la comarca del Lluçanès no és crear despesa. Crear la comarca del Lluçanès és crear oportunitats”.

Aquests són els projectes que s’han iniciat:

The post El Consorci treballarà per construir la comarca dels 13 appeared first on VilaWeb.

Sous Subvencionats
La majoria de sous d’alcaldes i regidors provenen de la subvenció que atorga la Generalitat de Catalunya. Els ajuntaments del Lluçanès es van sumar a la convocatòria, que atorga compensacions econòmiques als alcaldes dels municipis de menys de 2.000 habitants. El decret va permetre tenir un sou fix als alcaldes, i defineix el sou en funció de la jornada laboral i el nombre d’habitants del municipi.
Segons el que estableix la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), en els municipis de menys de 1.000 habitants no hi pot haver cap càrrec electe en règim de dedicació exclusiva. Per aquest motiu, tots els pobles del Lluçanès rebran, el 75% d’aquesta compensació, excepte Prats, que excedeix els 2000 habitants, i Olost, on de moment no hi ha cap electe retribuït.
Tenint en compte la subvenció i les limitacions de la LRSAL, els municipis d’entre 501 i 2.000 habitants (Olost, Oristà, Sant Feliu, Sant Boi i Sant Bartomeu) poden rebre 1.094,10€ mensuals de la Generalitat. En pobles d’entre 101 i 500 habitants (Alpens, Lluçà, Merlès, Sant Martí i Perafita) la xifra mensual és de 774,92€ mensuals. I en els pobles amb menys de 100 habitants, com és el cas de Sant Agustí i Sobremunt 645,2 € al mes.

La dedicació i la retribució
Com dèiem, tots els alcaldes o regidors retribuïts declaren dedicar un 75% de la jornada.  A Perafita, on l’alcalde no pot accedir a la retribució,  són els regidors qui perceben el sou subvencionat per la Generalitat, cobrant 125€ mensuals cadascun.  A Sant Boi, com que l’alcalde està jubilat, és una regidora qui rep la compensació. I a Sobremunt els dos regidors que governen, es reparteixen el sou subvencionat segons dedicació; un 75% l’alcalde, i un 25% la regidora.
Alpens i Oristà són els únics pobles on els plens van aprovar un sou superior al subvencionat per la Generalitat. En el cas de les compensacions per ple, com observem a la taula, és molt variable. Cal dir que els càrrecs electes que perceben un sou mensual no reben aquestes compensacions.
A Prats, on no reben cap subvenció perquè excedeix els 2000 habitants,  les retribucions van ser aprovades per ple. Isaac Peraire rep una retribució per una dedicació del 30%, Montse Juvanteny hi dedica un 70% de la jornada, i Glòria Borralleras, un 25%.

El Consorci i el CCOsona
Els càrrecs polítics del Consorci del Lluçanès no perceben cap sou per la feina en aquest ens. En el cas del Consell Comarcal d’Osona, Josep Mª Freixanet, alcalde d’Olost, percep 18.000€ anuals per una dedicació del 33% en la vicepresidència tercera. La regidora pradenca Montse Juvanteny percebrà 12.000€ anuals per una dedicació del 22% a la conselleria de Joventut, Cultura i Dona. La mateixa quantitat va ser assignada a Josep Mª Masramon, però no l’ha percebut perquè està jubilat. Tal com expliquen, aquesta xifra inclou els desplaçaments a les reunions comarcals.

Dades públiques
Abans de trucar als ajuntaments hem fet una recerca a les webs municipals. Les úniques que permeten accedir a l’acta dels plens són les de Prats de Lluçanès i Sobremunt. Oristà, Lluçà i Sant Boi també pengen informació municipal, com anuncis i edictes, i n’hem pogut obtenir alguna informació. Però a les webs de la resta de consistoris no hi ha cap dada.
En comparació amb fa 4 anys, trucar als ajuntament de la comarca i demanar pel sou de l’alcalde ha estat una feina àgil. La majoria han respost ràpidament i sense embuts, normalitzant la comunicació de dades públiques. L’únic que s’ha negat a dir la xifra és l’actual alcalde de Merlès, Josep Costa. De totes maneres, com que és una dada pública l’hem pogut localitzar a l’ajuntament, mirant l’acta d’un ple celebrat al juny.

The post Els sous dels càrrecs electes del Lluçanès appeared first on VilaWeb.

Està constituït per dues vocalies representants de cada ajuntament, quatre vocalies d’entitats, dues vocalies del Consell Comarcal d’Osona i una direcció tècnica que assisteix a les reunions amb veu però sense vot. Anteriorment també hi va haver representants de la Diputació de Barcelona.

El comitè executiu es l’òrgan que assumeix el govern i la gestió ordinàries del Consorci. En la constitució del consorci es va assignar el càrrec de la Presidència i les Vicepresidències. També hi  ha una vocalia per cada Ajuntament i dues per les entitats.

A més a més de la renovació dels càrrecs de president i vicepresidents, que l’ostenten persones noves a les respectives alcaldies, el Consell General del Consorci presenta una renovació de 16 membres, que representa un 47% de l’ens. Del total de 34 persones que conformen el Consell General, només 7 són dones i el dia de la constitució, de les quatre entitats representades, només n’hi va assistir una.

Segons Peraire, actual president, els nous càrrecs representen “la regeneració política que necessita el Consorci i l’empenta que se li donarà”, i preguntat per la presència de les entitats ha afirmat que “la voluntat de ser obert i participatiu es ferma, no només les entitats, sinó que les persones s’hi han de sentir partíceps”. També ha afirmat que la comunicació serà un àmbit a potenciar d’aquesta legislatura.

Per a la següent legislatura, els membres que constitueixen el Consell General del Consorci són els següents:

The post Què és el Consell General del Consorci? Qui el forma? appeared first on VilaWeb.