The post La por guarda la vinya? appeared first on VilaWeb.

De fet, tota aquesta reflexió ve arran d’una notícia que s’ha conegut fa pocs dies: ja hi ha solució a la problemàtica de la tala d’arbres al Lluçanès nord derivada de la millora de les carreteres. No cal dir que en primer lloc la notícia m’alegra, els acords són sempre positius. I que s’inverteixi en les vies de comunicació del Lluçanès encara més. Quan penso una mica més, però, em dic: “carai, de 143 arbres que inicialment s’havien de talar al final s’ha passat a 25”. Què hagués passat si ningú hagués protestat? M’imagino que el projecte hagués tirat endavant tal com estava… Però a mi la lògica em diu que si amb 25 n’hi ha prou, no cal fer desaparèixer més arbres. Ja sé, ara algú em dirà que el nou projecte és una mica més car i que en època de vaques magres les administracions han de mirar tots els cèntims d’euro. Però ja tornem a ser a allò que us deia: qui no plora no mama. Ja ho sabeu doncs.

The post Qui no plora no mama appeared first on VilaWeb.

Estic tip d’obrir el diari i trobar-me recomanacions a cada pàgina: les vint notícies que haig de saber, les deu pel·lícules que no em puc perdre i les cinc obres de teatre que haig d’anar a veure, per no parlar dels bars on se serveix el millor vermut, dels restaurants més ben puntuats en funció de la seva cuina i xef, dels locals on es pot lligar o perdre el temps i, és clar, també de les botigues més de moda, i fins i tot de la barberia on em convé que em tallin el pel i m’afaitin la barba.

Estic tip de les revistes que em fan sentir fora de joc si no tinc cap dels discos més bons de l’any, i encara m’irrita més anar a les llibreries i veure que la gent es queda aturada a la postada on hi figuren els llibres més venuts per veure quin en regalen o es compren per fer veure que estan al dia.

Estic tip de publicacions especialitzades que et diuen quins mobles t’has de comprar i com t’has de fer la casa.

Estic tip de receptaris per aprimar-me, relaxar-me, comportar-me i viure millor, així com també estic tip de la propaganda dels gimnasos i, encara més, estic tip de canalons, rostit, neules i torrons.

Estic tip de manuals d’autoajuda de tota mena, fins i tot per fer-te autònom si és que no hi ha empresa que et doni feina.
I estic tip, naturalment, de les guies, i més de les turístiques.

Estic tip de moltes coses, més que res perquè al cap i a la fi si fem cas de totes aquestes instruccions, d’aquest món pautat i reglat, tots acabem al mateix lloc i fem les mateixes coses, com si fóssim pollastres de granja.
Jo no era així i vull tornar a ser jo; vull dir que prefereixo encertar o equivocar-me, emprenyar-me o divertir-me, donar les gràcies o les culpes a qui vulgui en persona i, sobretot, m’agrada sorprendre’m.
La vida està plena avui d’especialistes i de poc sentit comú.

Estic fart, no tip, de fer allò que hem diuen que haig de fer i he decidit començar l’any fent el que em dóna el gust i la gana, encara que em quedi sol com un mussol. Ara mateix el que penso fer és sortir de casa i penjar-me un cartell al pit que digui: “No necessito ni vull res. Gràcies”.

The post Fart appeared first on VilaWeb.

Si el tàndem de Junts pel Sí manté les posicions serà la demostració que la societat catalana està bolcada en el procés i dona suport a aquells que el lideren. Si Convergència (o Democràcia i Llibertat que es diu ara) té més vots que ERC, serà la prova fefaent que Mas ha de ser el líder.

Si passa el contrari, serà la prova fefaent que potser s’ha de canviar d’estratègia i viurem allò de “el rei ha mort, visca el rei”.

Si cap de les dues treu els resultats esperats. Cagadeta. Si la participació aquí és baixa, parlaran d’una clara mostra de desafecció cap a l’estat espanyol. Si és alta tenen persones dins el patit encarregades de vendre’ns un perquè. Les lectures des de l’altra banda seran alguna cosa així com Catalunya està farta del procés.

Si el partit més votat fos el del Rivera sonaria una cançoneta tipus: Catalunya sap el que vol, s’ha acabat el procés, i qui diu que ho va dir que jo ho hagués dit el que dieu que vaig dir que calia millorar el sistema de finançament?
Si és el de l’Iglesias, sonarà així: Catalunya vol decidir dins el marc constitucional del 78 que ha quedat obsolet i cal canviar però que no es fàcil canviar perquè ja funciona i potser ara decidir segons què no toca. Si el més votat fos el del Rajoy, la cosa recordaria al: Dónde dije digo, digo Diego.  Però el Diego que sigui hipster que si no està fora del marc constitucional. I la constitució no es toca. Si guanyés el partit de la Chacón jo crec que haurien de triplicar el sou als seus caps de campanya, tenint en compte que el PSC va d’espetec en espetec. Tant que aviat semblaran un fuet d’aquells famosos. Però no dels que contaminen amb purins ni modelen el territori al seu gust, aquests no existeixen.

Tot això serà l’endemà del 20D. Si no és que algú s’ha fotut una hòstia espectacular. Clar que, un ni ho pensa que li pugui passar.

I després d’un any en el que hem tingut unes locals que han canviat alguns ajuntaments, altres no canvien. Al Lluçanès s’ha votat comarca que esperem que es faci, encara que petita. Hi ha hagut unes eleccions catalanes i hem canviat el govern o no (aquí cadascú que entengui el que vulgui).

Per endavant, poc menys d’un mes per canviar d’any i tenir 366 dies nous (serà de traspàs). I sí, potser fa por pensar en el què passarà. Però no ens podem deixar endur per ella, perquè la por és el camí al costat fosc.

The post A una setmana appeared first on VilaWeb.

The post Cavall Fort i nosaltres appeared first on VilaWeb.

The post Temps de boscos appeared first on VilaWeb.

The post Poble petit (relativament) appeared first on VilaWeb.

The post Els arbres del procés appeared first on VilaWeb.

The post L’hort appeared first on VilaWeb.